Un informe de Mèdia.cat alerta que alguns mitjans obtenen entre el 30% i el 90% del seu trànsit gràcies a Discover, un canal opac de Google que premia sobretot continguts útils, emocionals i de consum ràpid
L’estudi analitza durant deu dies quines peces guanyen més visibilitat a Discover i com l’algoritme condiciona l’agenda, els titulars i les rutines dels mitjans digitals
Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, publica l’informe ‘Google Discover, la mà invisible que escanya el periodisme (i vuit recomanacions per salvar-lo)’, elaborat per Anna Schnabel Font, actual editora de Mèdia.cat. L’estudi analitza quin paper juga Google Discover en la distribució de continguts periodístics i fins a quin punt aquest canal, cada vegada més rellevant per a l’audiència dels mitjans digitals, pot condicionar la producció periodística així com la dieta informativa que rep la ciutadania.
Podeu llegir i descarregar l’informe aquí
Discover és el mur personalitzat de notícies de Google que apareix en milions de telèfons mòbils i que mostra notícies i continguts sense que l’usuari els hagi cercat. A diferència del cercador tradicional, on el lector formula una pregunta, a Discover és l’algoritme qui anticipa què pot interessar a cada persona.
Aquest mecanisme ja té un pes enorme en l’audiència dels mitjans digitals: segons les fonts consultades per l’informe, alguns mitjans obtenen entre el 30% i el 90% del seu trànsit gràcies a Google Discover. Això vol dir que una part molt significativa de les visites que reben les redaccions pot dependre d’un canal opac, personalitzat i difícil d’auditar, que premia sobretot continguts útils, emocionals i de consum ràpid.
10 dies dins l’algoritme: 50 peces analitzades
L’estudi analitza quins continguts guanyen més visibilitat en aquest espai. Durant deu dies consecutius —del 17 al 27 d’octubre— s’han recollit les cinc peces més visibles de cada dia, un total de 50 continguts, a partir de dades disponibles en una eina professional de monitoratge d’audiències utilitzada pel sector.
Els resultats mostren que Discover afavoreix sobretot peces de consum ràpid, utilitat immediata o alta capacitat d’atracció emocional. Segons les dades recollides, 44 de les 50 peces analitzades corresponen a temes de servei, salut, consum, meteorologia, esports, successos, famosos o entreteniment. En canvi, només 6 de 50 s’inscriuen en l’àmbit de la política, l’anàlisi, la investigació o la informació d’interès públic de llarg recorregut.
Entre aquests continguts, les peces de serveis i consells pràctics —pensades per resoldre dubtes, orientar decisions del dia a dia o oferir una utilitat immediata al lector— són les que aconsegueixen més permanència: es mantenen una mitjana de 19 hores dins l’aparador personalitzat de Google. Les segueixen les peces de viatges i territori, amb 18 hores de permanència mitjana.
En canvi, les peces de política pública només s’hi mantenen 9 hores de mitjana. És a dir: els consells i les escapades viuen a Discover gairebé el doble de temps que les peces centrades en política pública.
La fórmula Discover: utilitat, emoció i consum ràpid
Per temes, els continguts més presents entre les peces amb més visibilitat són els de serveis i consells pràctics, que representen el 32% de la mostra. Els segueixen els successos, tribunals i política local, amb un 22%; els continguts de viatges i territori, amb un 18%; les peces de societat, històries humanes i economia local, amb un 16%; i els continguts de cultura i entrevistes, amb un 12%.
L’anàlisi també classifica les peces segons la necessitat informativa que cobreixen per al lector: el 36% responen a una funció d’utilitat pràctica —“fer”—; el 35%, a una funció d’informació i context —“saber i entendre”—; i el 29%, a una funció d’inspiració, emoció i entreteniment —“sentir”.
Per últim, l’estudi també apunta que els continguts més visibles comparteixen patrons formals: titulars molt directes, enfocaments de proximitat emocional, promeses d’utilitat, elements de sorpresa o advertència i una alta capacitat de circular fora de l’actualitat estricta. En canvi, les peces que exigeixen més context, lectura sostinguda o seguiment polític tenen menys presència entre els continguts amb més recorregut.
Discover no mata el periodisme, però en reordena els incentius
L’informe conclou que Google Discover no determina de manera automàtica què publiquen els mitjans, però sí que pot influir en les decisions editorials quan es converteix en una font primordial d’audiència.
Aquesta lògica pot tenir conseqüències sobre el periodisme: més pes del contingut lleuger, més pressió sobre els titulars, més producció orientada al rendiment immediat i menys espai per a informacions que requereixen temps, especialització, context o una aposta editorial sostinguda. L’informe adverteix que el problema no és que els mitjans publiquin continguts útils, de servei o d’entreteniment, sinó que l’arquitectura de distribució premiï sistemàticament uns formats i en deixi altres en una posició més feble.
Reforçar marca, comunitat i criteri editorial
Davant d’aquest escenari, l’informe defensa que els mitjans no poden ignorar Discover, però tampoc poden supeditar-hi la seva agenda. El repte és entendre com funciona aquest canal sense convertir l’algoritme en el principal editor de la redacció.
Entre les recomanacions, l’estudi apunta la necessitat de diversificar fonts d’audiència, reforçar la relació directa amb les comunitats lectores, invertir en marca pròpia, butlletins i canals propis, i preservar espais per al periodisme d’investigació, l’anàlisi i la informació d’interès públic encara que no sempre siguin els continguts més premiats per les plataformes.