L’actuació de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) amenaça el periodisme d’investigació i el dret a la informació i pot tenir un greu efecte intimidatori sobre el conjunt dels mitjans
El Grup de Periodistes Ramon Barnils manifesta el seu suport a la Directa davant l’expedient sancionador obert per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) arran de les seves investigacions sobre agents de la Policia Nacional infiltrats en moviments socials i independentistes dels Països Catalans. El Grup Barnils exigeix l’arxivament immediat de l’expedient i la retirada dels requeriments als altres mitjans, i alerta del greu precedent que poden representar per a la llibertat de premsa.
La Directa va destapar, entre el 2022 i el 2023, la infiltració de quatre agents en organitzacions i moviments socials de Barcelona, Girona i el País Valencià. Els policies van actuar amb identitats falses i van establir relacions d’amistat i sentimentals amb activistes, dels quals van obtenir nombroses dades personals.
El procediment parteix de les denúncies presentades a títol individual pels quatre agents. Segons ha explicat en roda de premsa Jesús Rodríguez, periodista de la Directa i un dels principals autors de la investigació, les reclamacions van ser inadmeses a tràmit inicialment, però posteriorment la presidència de l’AEPD va reprendre el cas. Divuit mesos després de les denúncies, l’organisme ha obert un expedient sancionador contra la Directa amb una proposta inicial de multa de 7.000 euros.
A més de la sanció econòmica, l’AEPD dona al mitjà un termini de tres mesos per retirar o ocultar part del contingut de deu articles: li reclama que pixeli completament els rostres, els tatuatges i qualsevol altre element identificatiu dels agents, i que elimini els noms reals i ficticis, les inicials, l’edat i altres dades vinculades a les seves identitats. La Directa encara pot presentar al·legacions abans que es dicti la resolució definitiva, però el contingut i la fonamentació de la proposta deixen un marge molt reduït perquè l’organisme modifiqui el seu criteri.
Sònia Olivella, advocada i coordinadora de litigis estratègics d’Irídia, ha qüestionat la ponderació que fa l’AEPD entre el dret a la informació i el dret a la protecció de dades. Segons la defensa jurídica de la Directa, l’organisme parteix de dues premisses errònies: considera que els policies actuaven com a agents encoberts amb cobertura legal i tracta les identitats fictícies creades per a les infiltracions com si fossin dades personals protegides. “Les dades fictícies no són dades personals”, ha defensat Olivella. Irídia i l’equip jurídic de la Directa han anunciat que presentaran al·legacions contra una actuació que, segons l’advocada, “criminalitza el periodisme incòmode”, mentre les vulneracions de drets denunciades arran de les infiltracions continuen sense una resposta efectiva de l’Estat.
“L’organisme que hauria de vetllar per la protecció de dades de la ciutadania es gira contra els periodistes que van destapar precisament un cas massiu de vulneració de dades personals per part del mateix Estat espanyol”, ha denunciat la copresidenta del Grup Barnils, Eli Borreda. “Qui ha vulnerat dades personals aquí no és la Directa; és l’Estat espanyol. I la resposta, en lloc de ser una investigació sobre qui va autoritzar aquestes infiltracions, qui les va finançar i qui en fa el seguiment, és un expedient contra els periodistes que ho van explicar.”
L’any 2023, un jurat independent va concedir el Premi Ramon Barnils de Periodisme d’Investigació a ‘Infiltrats’, la investigació de Gemma Garcia, David Bou, Jesús Rodríguez, Ester Fayos, Irene Molina, Pau Fabregat i Víctor Serri. El jurat en va destacar el rigor, les tècniques d’investigació i l’impacte polític i social. “Vam reconèixer aleshores un treball rigorós, valent i necessari, que complia amb allò que hauria de ser la funció bàsica del periodisme: fiscalitzar el poder. Avui, l’Estat respon a aquest periodisme no amb arguments, sinó amb un expedient sancionador”, remarca Borreda.
Rodríguez ha defensat que mostrar els agents era imprescindible per demostrar una actuació que l’Estat havia negat. “Els rostres dels espies que el Govern espanyol negava que existissin eren la prova en si mateixa de la seva existència”, ha remarcat durant la roda de premsa. La Directa va encarregar pericials fisionòmiques que, segons el mitjà, acreditaven que les identitats policials i les fictícies corresponien a les mateixes persones. Posteriorment, el Ministeri de l’Interior va confirmar que no es tractava d’agents encoberts sota control judicial, sinó d’agents d’intel·ligència, una figura que no disposa d’una regulació legal específica a l’Estat espanyol.
Amb la seva actuació, l’AEPD castiga la investigació i publicació d’una informació amb un interès públic evident, que va suposar l’obertura d’una comissió d’investigació al Parlament sobre infiltracions policíaques. Tanmateix, la Directa també qüestiona els criteris emprats per l’organisme. L’ordre afecta deu enllaços, tot i que el mitjà calcula que ha publicat una seixantena de peces sobre les infiltracions. A més, les identitats i les imatges dels agents van aparèixer en centenars de mitjans i canals de televisió. “Quin és el criteri per seleccionar quins mitjans de comunicació se sancionen per publicar aquestes informacions?”, s’ha preguntat Rodríguez. Els requeriments adreçats a altres mitjans de comunicació es troben encara en una fase prèvia, en què l’AEPD els ha demanat que expliquin d’on van obtenir les dades publicades.
El Grup Barnils considera que aquest procediment presenta els trets propis dels SLAPP —sigles en anglès de litigis estratègics contra la participació pública, coneguts també com a demandes mordassa—: s’adrecen contra informacions d’interès públic, parteixen d’una clara desigualtat de recursos entre les parts i obliguen els mitjans a destinar temps i diners a defensar-se. “Cada hora que un periodista ha de dedicar a defensar-se davant d’un expedient és una hora que no dedica a investigar. I aquest, precisament, és l’efecte que es busca.”
Per tot això, el Grup Barnils, incorporat recentment a la Coalition Against SLAPPs in Europe (CASE), exigeix l’arxivament immediat del procediment contra la Directa. “La llibertat de premsa no es negocia, i no permetrem que es faci servir la protecció de dades, una eina pensada per protegir la ciutadania, com a arma contra qui investiga com l’Estat vulnera els drets i les dades de la mateixa ciutadania”, diu Borreda.