Només el 20% dels titulars sobre el conflicte entre Israel i Palestina a la premsa contribueixen a disminuir la tensió

15/03/17 a les 7:00 pm

Presentació de l’estudi sobre el tractament mèdiatic del conflicte entre Palestina i Israel, avui a LaFede.cat

El conflicte entre Israel i Palestina té una forta presència als principals mitjans impresos (4 notícies cada 9 dies) i audiovisuals (2 notícies cada 15 dies)  a Catalunya. Tot i tenir corresponsals al terreny, una tercera part  de les notícies que produeixen es focalitzen en successos concrets, aporten poc context per conèixer la complexitat del conflicte i no aprofiten la diversitat de veus i testimonis que podrien tenir. Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’‘Estudi de la cobertura mediàtica del conflicte entre Palestina i Israel’ que el Grup de Periodistes Ramon Barnils i el Servei Civil Internacional han presentat aquest dimecres, 15 de març, en un acte a Barcelona. L’estudi, obra dels periodistes Maria Manyosa i Sergi Franch, ja es pot consultar online aquí.

L’informe ha analitzat un total de 747 informacions de La Vanguardia, l’ARA, El País, RTVE i TV3 que han parlat del conflicte durant 18 mesos des de l’1 d’abril de 2015 (quan Palestina esdevé el 23è estat del Tribunal Penal Internacional) i el 30 de setembre de 2016 (dos dies després de la mort de l’exprimer ministre israelià Shimon Peres). L’anàlisi s’ha fet amb el periodisme de pau com a marc teòric. Aquesta visió considera que el periodisme ha de “treballar per a la resolució dels conflictes, incidint a rebaixar la tensió, invertint en  el tractament digne dels actors i denunciant la vulneració de drets humans”.

El periodisme de pau, a la lletra petita de la premsa

El País és el diari que ha fet una cobertura més extensa del conflicte entre Israel i Palestina (1 notícia cada 4 dies), mentre que La Vanguardia i l’Ara n’han parlat una vegada cada 9 dies de mitjana. La majoria de notícies dels tres mitjans (68%) emmarquen les informacions en un conflicte però només la meitat d’aquestes n’expliquen l’origen o el context. Del total de notícies analitzades en premsa (261), només 57 recullen que el conflicte és per la propietat de la terra, pel dret de viure-hi, i tan sols 33 peces fan referència a les resolucions internacionals o altres elements que es consideren  adequats per resoldre o alleujar el conflicte.

A l’hora d’explicar el succés que ha motivat la notícia, en la majoria dels casos (55%) els mitjans opten per un titular neutre. És remarcable que només un titular de cada cinc contribueix a la resolució del conflicte (20%) per tal de treballar per a la resolució del conflicte mentre el 25% restant tingui un titular esbiaixat. Tanmateix, els articles que acompanyen els titulars són, en més de la meitat dels casos, exemples de periodisme de pau perquè aporten informacions rellevants sobre el conflicte, moltes vegades motivat pel fet que els tres mitjans tenen corresponsals a la zona. Cal destacar, però, que la principal font d’informació que els periodistes de la premsa analitzada utilitzen per explicar el conflicte és una font oficial d’Israel, que pot ser l’executiu, els seus polítics o l’oposició del govern, cosa que constata moltes vegades la falta de diversitat de punts de vista dels fets.

Més context a la televisió però menys referència als drets humans

De les 118 notícies de RVE  i TV3 analitzades, 4 de cada 5 d’elles han tingut el conflicte entre Israel i Palestina com a tema central​. RTVE ha emès de mitjana una notícia sobre aquesta qüestió a la setmana, mentre que TV3 n’ha emès una cada dotze dies. A diferència de la premsa, les notícies estan més àmpliament contrastades i documentades. En un 42% dels casos a TV3 i un 61% a TVE és reconeix que es tracta d’un conflicte actual, encara que després cap de les dues cadenes arribi al 20% a l’hora de valorar que cal treballar per la resolució del conflicte. De fet, les informacions que fan referència o esmenten que es vulneren els drets humans tampoc no arriben, en cap dels dos casos, al 20%.

Les fonts governamentals israelianes tornen a ser les més recurrents per als periodistes (41% dels casos). L’Autoritat Palestina es cita només d’un 2% de les informacions, i en totes apareix juntament amb alguna altra font. Les informacions que aporten el punt de vista d’organismes internacionals mediadors (per  exemple, l’ONU) són tant sols un 4%. El llenguatge utilitzat a les notícies no és banal. Un 81% de les informacions fan referència o contenen el terme “Israel”, mentre que només el 49% inclouen la paraula “Palestina”. Per altra banda, el mot “palestins” surt tres vegades més que “israelians”. Aquest fet s’explica perquè els mitjans sovint equiparen el terme “Territoris Palestins Ocupats” amb el d’“Estat d’Israel”, enlloc d’usar el terme “Palestina”. D’aquesta manera les informacions denoten que Israel és un país normalitzat mentre que Palestina és un problema de seguretat nacional.