El Grup de Periodistes Ramon Barnils impulsa el front comú per defensar el periodisme com a pilar de la democràcia. Amb el suport del Sindicat de Periodistes de Catalunya, el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears, la Unió de Periodistes Valencians, l’Associació Catalana de Premsa Comarcal i el Col·lectiu Ciutadella.
El manifest «Sense periodisme no hi ha democràcia» agrupa ja més de 250 adhesions individuals de periodistes.
Més de 200 periodistes i un ampli conjunt d’entitats, mitjans i organitzacions periodístiques dels Països Catalans han llençat avui el manifest «Sense periodisme no hi ha democràcia». El Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB), juntament amb el Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC), el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears, la Unió de Periodistes Valencians, l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) i el Col·lectiu Ciutadella fan un clam contra els atacs de l’extrema dreta i en defensa del periodisme com a pilar de la democràcia.
Mònica Terribas, Júlia López, Xavier Grasset, Txell Feixas, Manel Alias, Laura Rosel, Vicent Partal, Roger Escapa, Núria Cadenes, Agnès Marquès o Empar Marco són alguns dels periodistes que subscriuen el text, fet públic avui i que està obert a noves adhesions. També el signen els exdegans del Col·legi de Periodistes Salvador Alsius i Josep Maria Martí.
Una ofensiva sistemàtica contra el periodisme
El manifest parteix d’un diagnòstic compartit: l’extrema dreta s’ha instal·lat en la quotidianitat política i mediàtica dels Països Catalans i ha fet de l’atac als mitjans de comunicació una estratègia central. A través de les xarxes socials, els pseudomitjans i els discursos de determinats líders polítics i activistes, s’han organitzat campanyes sistemàtiques d’assetjament digital, intimidació i assenyalament de periodistes i empreses periodístiques, tant públiques com privades.
Els signants identifiquen els principals vectors d’aquesta ofensiva: acusacions de silenciar determinades opinions, de ser venuts a poders polítics o econòmics, o de caure en suposats relats que amagarien casos de corrupció o delictes comesos per col·lectius vulnerables. L’objectiu d’aquestes campanyes, assenyala el manifest, no és el debat legítim sinó soscavar el rol social dels mitjans i alimentar la desconfiança dels ciutadans amb el periodisme.
El text també tracta un fenomen específic: les crítiques de l’extrema dreta a les polítiques públiques de suport als mitjans en català. Els signants recorden que aquestes polítiques responen a una necessitat objectiva: el català és una llengua minoritzada que opera en un context de competència desigual amb els mitjans en castellà. Qüestionar-les forma part de la mateixa estratègia de deslegitimació.
Autocrítica sense renúncia
El manifest no defuig l’autocrítica. Reconeix que el periodisme no és infal·lible, que els professionals i les empreses periodístiques no són perfectes, i que la professió necessita més autoexigència, atreviment, transparència i independència dels poders. Però deixa clar que aquesta autocrítica necessària i l’aspiració de millora no fan el periodisme menys imprescindible per a la democràcia, i que el corporativisme no ajuda cap causa.
Tres demandes concretes
Davant d’aquest context, el manifest fa una crida a defensar la feina periodística com una eina fonamental per a la construcció de societats lliures, crítiques i ben informades. Alhora, exigeix a les institucions que articulin mecanismes efectius de protecció contra l’assetjament digital i que exigeixin responsabilitat a les plataformes tecnològiques que amplien i monetitzen aquests discursos d’odi. Afrontar-ho, conclou el text, és una responsabilitat compartida de tota la societat.
El manifest tanca amb tres crides que resumeixen l’esperit de la iniciativa: determinació davant les amenaces, front comú contra els atacs de l’extrema dreta i periodisme compromès amb la societat enfront de les mentides i l’odi.
Un front ampli i representatiu
La iniciativa ha aconseguit articular una resposta sense precedents en el sector. Entre les entitats i mitjans signants destaquen la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, VilaWeb, La Directa, Públic, El Temps, CRÍTIC, el Consell Professional d’Informatius de TV3, el Consell Professional d’informatius i Esports de Catalunya Ràdio, el Consell Professional de l’ACN, el Consell d’Informatius d’À Punt, Catorze, dBalears, Sàpiens, Som Garrigues o Ràdio Arrels entre d’altres. També les principals organitzacions de la societat civil com són Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear, hi donen suport.
El manifest es pot llegir i subscriure a: www.grupbarnils.cat/sense-periodisme-no-hi-ha-democracia