El copresident del Grup Barnils, Arnau Lleonart, ho ha anunciat a la comissió d’investigació sobre les infiltracions policials
El Grup de Periodistes Ramon Barnils i l’International Press Institute (IPI) treballaran conjuntament perquè les sancions de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) contra els mitjans que van informar de la infiltració de policies espanyols en moviments socials i independentistes constin a l’Informe sobre l’Estat de Dret 2027 de la Comissió Europea. Ho va anunciar el dia 10 de novembre el copresident del Grup Barnils, Arnau Lleonart, en la seva compareixença a la comissió d’investigació del Parlament de Catalunya sobre les infiltracions policials.
L’IPI, que considera aquestes sancions una amenaça greu per a la llibertat de premsa, les inclourà en la seva contribució sobre l’estat espanyol. El Grup Barnils hi aportarà una valoració del cas abans de final de mes, que recollirà també el que s’ha dit avui a la comissió. L’Informe sobre l’Estat de Dret és l’avaluació anual que fa la Comissió Europea de cada estat membre, i hi dedica un capítol a la llibertat i el pluralisme dels mitjans. “Vol dir que aquestes sancions s’examinaran a Brussel·les al mateix nivell que la independència judicial o la lluita contra la corrupció”, ha dit Lleonart.
Lleonart va comparèixer després dels responsables dels mitjans sancionats, La Directa, VilaWeb, Diari de Balears i El Salto, i al costat del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros.
Sancions sense jutge
Lleonart va explicar que el Grup Barnils va fer costat a La Directa des que el mitjà va saber que l’AEPD el volia sancionar, i que després va estendre aquesta solidaritat als altres mitjans que es van fer ressò de la informació. “Ens va preocupar la voluntat de castigar una informació d’interès públic, que només es podia demostrar revelant dades personals dels policies infiltrats”, va dir. “Però encara ens va preocupar més que es fes per via administrativa, sense que cap jutge ponderés la llibertat de premsa amb el dret a la privacitat.”
El copresident del Grup Barnils va aportar dades del Mapa de la Censura, l’eina amb què l’entitat documenta els atacs a la llibertat d’expressió als Països Catalans. Enguany, la meitat dels incidents registrats els han causat governs o la policia.
Un cas que ja se segueix a Europa
Aquest estiu, el Grup Barnils va traslladar el cas a l’European Centre for Press and Media Freedom (ECPMF) i a la Coalition Against SLAPPs in Europe (CASE). El cas ha quedat documentat a Mapping Media Freedom, el registre europeu de vulneracions de la llibertat de premsa, i la plataforma per a la protecció del periodisme del Consell d’Europa ha demanat explicacions formals a l’estat espanyol, que ha de respondre abans del 8 de desembre.
Segons Lleonart, les sancions han alarmat el periodisme europeu per quatre motius:
- L’estat espanyol ha reaccionat en sentit contrari al Regne Unit, on es van destapar infiltracions semblants sense que es qüestionés la legitimitat de publicar les dades dels policies.
- La sanció ve d’un organisme administratiu, que no té potestat per limitar el dret a la informació. “Això, en un estat de dret, ho ha de fer un jutge”, ha dit.
- A més de la multa, l’AEPD ordena esborrar informació imprescindible per documentar els fets. “Si els mitjans hi fessin cas, quedaria un forat a l’hemeroteca impossible de justificar en una democràcia.”
- L’efecte dissuasiu. “El cost real no és la multa. Són mesos d’al·legacions, advocats i recursos, i hores de feina que no es dediquen a fer periodisme”, ha explicat. “Un mitjà gran potser ho pot assumir. Una redacció petita s’ho pensarà dues vegades abans de publicar la pròxima investigació sobre la policia.”
Lleonart ha recordat que la investigació de La Directa va guanyar el Premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació del 2023. “Si ara l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i els policies que van demanar-ne l’empara se surten amb la seva, voldrà dir que aquest no és un estat segur per exercir el periodisme d’investigació”, ha advertit.
L’excepció periodística i el buit de la llei anti-SLAPP
El Grup Barnils ha recordat que l’article 85 del Reglament europeu de protecció de dades obliga els estats a conciliar la privacitat amb la llibertat d’informació, i que el juliol passat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va concretar que la publicació de dades personals té empara periodística quan respon a una feina de redacció, amb criteri editorial i fets comprovats. “És exactament el que van fer els mitjans sancionats”, ha dit Lleonart, que també ha assenyalat una paradoxa: l’AEPD protegeix aquests policies com si fossin agents encoberts, una figura que la llei preveu amb autorització judicial, quan en aquests casos cap jutge no va autoritzar res.
Lleonart també s’ha referit a la transposició de la directiva europea contra les SLAPP, les demandes mordassa, que ha quedat aturada amb l’avançament electoral a l’estat espanyol. La directiva només protegeix els periodistes davant dels tribunals civils i deixa fora els procediments administratius, com el de l’AEPD, i l’avantprojecte del govern espanyol també els deixava fora. Lleonart ha demanat als diputats que traslladin a les seves formacions la necessitat de regular-ho correctament. “Si la nova llei no inclou els procediments administratius, deixarà oberta la porta per sancionar el periodisme sense passar per un jutge.”
Quatre propostes per a les conclusions
El Grup Barnils ha demanat que les conclusions de la comissió incloguin quatre punts:
- Que el Parlament demani a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades l’arxivament dels expedients oberts contra La Directa, VilaWeb, Diari de Balears i El Salto.
- Que s’insti l’estat espanyol a aplicar correctament l’article 85 del Reglament europeu de protecció de dades, sobre l’excepció periodística.
- Que el Parlament es posicioni a favor d’una futura llei anti-SLAPP que també protegeixi els periodistes davant dels procediments administratius sancionadors.
- Que el Parlament faci arribar aquestes conclusions al Consell d’Europa i a la Comissió Europea.
El Grup Barnils ha posat a disposició de la comissió les dades del Mapa de la Censura i farà arribar als organismes europeus el que s’hi ha dit avui.
Sobre l’International Press Institute
L’International Press Institute (IPI) és una xarxa global d’editors, periodistes i directius de mitjans dedicada a la defensa de la llibertat de premsa i del periodisme independent. El van fundar el 1950 34 editors de 15 països a la Universitat de Colúmbia, a Nova York, i té la seu a Viena. Forma part del consorci Media Freedom Rapid Response (MFRR), que fa el seguiment de les vulneracions de la llibertat de premsa als estats membres de la Unió Europea i als països candidats.