L’Observatori del Discurs d’Odi als Mitjans detecta fins a vuit estratègies per fomentar l’odi cap a determinats col·lectius

20/03/17 a les 7:00 pm

L’anàlisi de 308 peces periodístiques publicades en vuit mitjans digitals entre el 9 de gener i el 9 de febrer passats permet concloure que els vuit portals contribueixen, en diferents graus, a fomentar el discurs d’odi cap a determinats col·lectius. En concret, als afectats pel racisme-xenofòbia, islamofòbia, antigitanisme i gitanofòbia, i la catalanofòbia. De les estratègies emprades pels vuit digitals, les més dures s’han fet servir contra les persones musulmanes. Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi de l’Observatori del Discurs d’Odi als Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i que s’ha presentat aquest dilluns dia 20 a l’Espai Avinyó de Barcelona. El que impulsa el Grup Barnils és el primer observatori del discurs d’odi als mitjans.

A la presentació de l’Observatori, que des d’avui mateix té continuïtat a la pàgina web www.discursodimitjans.cat, hi ha intervingut Mar Carrera, periodista i coordinadora de l’Observatori; Moha Gerehou, també periodista i president de SOS Racismo Madrid; Elisenda Rovira, co-editora de Mèdia.cat; Ferran Casas, president del Grup Barnils, i Jaume Asens, tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona. La creació de l’observatori és un projecte del Grup Barnils i té el suport de la Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, en el marc d’un projecte d’investigació de temes silenciats als mitjans de comunicació i foment d’una lectura crítica dels mèdia, que inclou aquesta i altres iniciatives del Grup Barnils i de l’observatori crític dels mitjans Mèdia.cat.

Els vuit mitjans en els quals s’ha basat aquest primer estudi de l’Observatori del Discurs d’Odi als Mitjans són Alerta Digital, Baluarte Digital, Dolça Catalunya, La Gaceta, Libertad Digital, Mediterráneo Digital, Ok Diario i Periodista Digital. Tots vuit tenen una línia editorial de dretes, i alguns d’ells són altaveus de les posicions de l’extrema dreta. Tot i ser mitjans relativament marginals en relació a les dades de tràfic, alguns d’ells tenen un impacte a les xarxes socials gens menyspreable, com a mínim un parell de portals (La Gaceta i Ok Diario) tenen una influència que transcendeix l’òrbita dels grups més conservadors. A part, cadascun d’ells té un paper com a espai de generació d’opinió, i parteixen d’una màxima: del prejudici en fan notícia.

Durant l’estudi dut a terme des de l’Observatori, s’han detectat fins a vuit estratègies emprades pels mitjans a l’hora de difondre, promoure o justificar el discurs d’odi i alhora defensar els actors que promouen aquest tipus de discursos. Les vuit estratègies detectades són les següents:

  • Insults i injúries. Els insults són una estratègia emprada sobretot contra el col·lectiu musulmà. El Periodista Digital és el mitjà on s’han detectat la majoria d’insults.
  • Reproducció no crítica del discurs d’odi d’alguns actors, com poden ser els polítics d’extrema dreta Marine Le Pen o Gert Wilders.
  • Deslegitimació d’actors o accions que, a parer del mitjà, combaten el discurs de l’odi o defensen la no-discriminació.
  • Tria o pesca d’informacions d’arreu del món que confirmin els prejudicis i estereotips del mitjà.
  • Visibilització de l’origen, el color de la pell, l’ètnia, la cultura o la religió en informacions de delinqüència, abusos sexuals o terrorisme quan no és rellevant per a la notícia.
  • Ús de fotografies o vídeos, a vegades titulats o editats, que confirmin els prejudicis o estereotips del mitjà.
  • Notícies opinatives, signades o no, fora de la secció d’opinió, amb les tesis que confirmen els prejudicis o estereotips del mitjà.
  • Generació de notícies que vehiculen la victimització dels “actors-nosaltres”, identificats per aquests mitjans com a la població autòctona blanca.

De les 308 peces informatives estudiades, un 71% seguien algunes de les estratègies mencionades. Periodista Digital i Dolça Catalunya són els dos mitjans que fan un ús és intensiu d’aquestes estratègies. Però també n’hi ha d’altres, com l’ús d’avantítols o epígrafs connotats, o que es parteixi de la presumpció de culpabilitat en aquells fets negatius amb actors d’alguns dels col·lectius afectats. Pel que fa a les bones pràctiques, són menys que testimonials. Per norma, ni hi ha context ni fonts procedents dels col·lectius afectats. Tot plegat, amb un constant ús, implícit o explícit, del “nosaltres” i “ells”, creant respecte aquests últims un imaginari associat a l’”enemic” del “nosaltres”, la població autòctona blanca.

Sí que es dóna un cas paradigmàtic, que és el de la ‘defensa’ de la dona entre alguns d’aquests col·lectius afectats, especialment entre la població musulmana. Una defensa, però, que es dóna associada al fenomen conegut com a ‘purple washing’, un terme anglès consistent a defensar polítiques racistes i xenòfobes amb l’argument que aniran en benefici de l’alliberament de les dones. Si bé aquest primer estudi no entrava en l’anàlisi de continguts masclistes o sexistes, sí que s’ha procurat tenir una mirada de gènere i feminista. En aquest sentit, es fa esment del tracte doblement o triplement discriminatori de les dones que s’han anat trobant en aquests mitjans i que s’afegeix a la discriminació que reben per raó de religió, origen, color de pell, ètnia o cultura.

Les 308 peces són totes elles incloses en seccions informatives, i s’ha menystingut per a l’estudi aquelles que ja eren explícitament d’opinió. Pel que fa a l’elecció dels vuit mitjans, se’ls va prioritzar davant d’altres que possiblement també fomentin el discurs d’odi en tant que són vuit mitjans digitals generalistes amb una presentació formal similar a la de la premsa convencional. Una premsa, aquesta última, que com es recorda en l’estudi, tampoc està absenta del tot de la pràctica d’alguns missatges propis del discurs d’odi.

A partir d’aquestes males pràctiques evidenciades en l’estudi de l’Observatori, a la conclusió final s’apel·la a “estar a sobre” d’aquests tipus de mitjans, observar-los, i “combatre els seus discursos de forma contundent i evitar que es converteixin en banc de proves dels discursos excloents”. “És necessari tallar d’arrel una possible contaminació d’aquestes pràctiques a d’altres mitjans més massius”, conclou finalment l’estudi, que ja partia d’una pregunta molt en consonància d’una de les informacions més presents en els 32 dies de l’anàlisi, com va ser la presa de possessió del president Donald Trump. La pregunta era: “Fins a quin punt l’emergència del discurs ultra a internet i la seva translació en resultats polítics sobretot als EUA però també a Europa, està influint en el llenguatge i la temàtica dels mitjans tradicionals generalistes?”.

El Grup Barnils impulsa aquest observatori per fomentar la bona tasca periodística entre els professionals del sector, i alhora per permetre a la ciutadania una lectura en clau crítica dels mitjans.

L’estudi complet es pot consultar en aquest enllaç.

Attached Files: