Les irregularitats en la instrucció judicial són clau per determinar si els presos independentistes són considerats ‘presos polítics’
30/01/19 at 8:00 am
Mèdia.cat analitza la denominació que mitjans catalans, espanyols i internacionals usen per referir-se als presos independentistes
L’informe recull opinions de més d’una desena de periodistes, organitzacions i acadèmics de Catalunya i de l’estat espanyol
L’Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat publica dimecres dia 30 l’informe “Els presos independentistes són presos polítics?”. El treball del periodista Bernat Surroca, editat amb el suport de la Fundació Catalunya-Fons, analitza com diferents mitjans de comunicació han denominat els nou líders independentistes en presó preventiva i recull opinions de juristes, advocats, catedràtics i experts en Drets Humans sobre si la fórmula “presos polítics” és pertinent.
L’informe conclou que -en funció de la línia editorial i del posicionament ideològic mitjans, periodistes, opinadors i experts s’hi refereixen d’una manera o de l’altra, des de “presos polítics” fins a “polítics presos”, passant per diverses fórmules mixtes com ara “polítics independentistes presos” o “polítics catalans presos”, o recorrent a designacions com “golpistas”.
L’informe posa de relleu el paper de TV3 en tant que mitjà public i de referència a Catalunya. Despres d’un intens debat, TV3 ha optat per parlar en casos puntuals de “presos polítics”, però la denominació habitual de la cadena ha estat “polítics independentistes presos”, fet que li ha comportat crítiques des d’alguns sectors independentistes.
Si ens endinsem en el món jurídic, les principals definicions per parlar de presos polítics són difícils d’aplicar a casos concrets, especialment quan no ens trobem en països dictatorials.
Informe “Els presos independentistes són presos polítics?”
Entre la dotzena d’experts consultats, no hi ha un criteri unànime sobre la denominació correcta, tot i que diversos juristes coincideixen en que “el tracte processal que s’ha donat als presos independentistes no és l’estàndard” i, per tant, a causa d’irregularitats en el procediment judicial (la vulneració de diverses garanties com ara les anomalies en la composició del tribunal, els ritmes de resolució dels recursos d’empara o l’allargament de la presó preventiva fora de Catalunya), són arguments per poder-los considerar “presos polítics”. “S’imputen delictes que no són habituals, es dona un tracte processal no ordinari i s’utilitza la presó preventiva també de manera extraordinària. Tot això porta a afirmar que no estem parlant de presos normals, en el cas dels presos independentistes”, conclou Surroca.
La gran majoria dels experts consultats coincideixen “que no existeixen els delictes de rebel·lió i sedició que s’imputen als presos del procés, malgrat que alguns admeten que podrien existir delictes de desobediència i malversació”.
L’informe neix de la necessitat de proporcionar arguments per als periodistes, ja que per part de la majoria de les principals entitats i organitzacions del sector s’ha defugit el debat.
