L’informe ‘1-O. Llibertat d’informació a la corda fluixa’ recull 110 casos de possibles restriccions a les llibertats d’expressió o d’informació
05/12/17 at 11:09 am
El document aglutina tots els incidents registrats al Mapa de la Censura entre principis de setembre i principis de novembre
En aquest període s’han recollit gairebé tants casos com en tot l’any 2016
En destaquen més d’una trentena d’amenaces, intimidacions o agressions a periodistes o mitjans de comunicació
El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha presentat aquest matí ‘1-O. Llibertat d’informació a la corda fluixa. Restriccions als periodistes, als mitjans de comunicació i a la ciutadania en el context del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017’. Aquest informe, impulsat per l’Observatori Mèdia.cat, comptabilitza 110 casos de possibles restriccions a les llibertats d’informació o d’expressió dels periodistes, els mitjans i també de la ciutadania entre el 6 de setembre i l’1 de novembre de 2017.
L’informe es basa en les dades del Mapa de la censura de Mèdia.cat (www.media.cat/mapacensura), un projecte creat l’any 2015 que es proposa aplegar fets o situacions que coarten la tasca dels periodistes o que poden restringir les llibertats d’expressió o d’informació de la ciutadania als Països Catalans. Al llarg de tot l’any 2016, el Mapa va documentar 122 casos, quasi tants com els 110 recollits en els gairebé dos mesos que analitza el document.
D’entre els casos registrats en l’informe, més de 60 afecten directament els periodistes o els mitjans de comunicació:
- 33 són agressions, amenaces o intimidacions, de les quals més d’una vintena han tingut lloc en el context de manifestacions nacionalistes espanyoles. Han afectat periodistes i mitjans que treballen en el marc català, estatal o internacional, però Catalunya Ràdio i TV3 ho han patit especialment. També, l’1 d’octubre es van registrar com a mínim 2 casos d’agressions a periodistes per part de cossos de seguretat estatals.
- 18 fan referència a pressions, censura o autocensura a periodistes i mitjans. Considerem especialment rellevants les queixes dels treballadors de la televisió i la ràdio públiques estatals, que mostren el seu desacord amb la forma com s’han tractat informacions referents a l’1-O.
- També hem detectat 11 casos de resolucions judicials, actuacions policials o denúncies que poden obstaculitzar la feina dels periodistes. Per exemple, les notificacions que prohibien publicar anuncis del referèndum sota amenaça de repercussions penals i el fet que els responsables d’alguns dels mitjans afectats van ser citats a declarar. D’altra banda, en el període d’anàlisi, hi ha hagut tres denúncies per part de col·lectius dels cossos de seguretat de l’Estat a periodistes o publicacions. Afecten la directora d’El matí de Catalunya Ràdio, un periodista de TV3 i la publicació satírica El Jueves.
A més, s’han recollit gairebé mig centenar de casos que poden haver restringit la llibertat d’informació o d’expressió de la ciutadania. Per exemple, el tancament de webs (institucionals i d’entitats), la denegació de permisos per fer actes o conferències sobre el referèndum o la requisa de cartells sobre l’1-O.
L’informe compta amb el suport d’entitats catalanes que treballen en la defensa dels drets humans – Irídia, Novact, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i LaFede.cat-, amb les quals el Grup Barnils col·labora en la iniciativa #SomDefensores, creada en el marc de l’1 d’octubre per documentar i alertar sobre vulneracions de drets i llibertats. El document, fruit del treball col·laboratiu del Mapa de la Censura, l’ha redactat la periodista Roser Reyner, ha comptat amb la col·laboració de l’advocada especialista en drets fonamentals Laia Serra i l’ha coordinat la periodista de Mèdia.cat Elisenda Rovira. L’informe es pot descarregar a la pàgina web www.media.cat/llibertatinfo. S’ha editat en català i en anglès i se n’està preparant la versió castellana.
El Grup Barnils presentarà el contingut d’aquest document i exposarà la situació de vulneració de drets civils i polítics a Catalunya a l’OSCE Parallel Civil Society Conference 2017, aquest dimecres a Viena. Organitzacions de la societat civil d’una seixantena de països celebren aquest esdeveniment per debatre qüestions urgents en matèria de drets humans, de forma paral·lela al Consell de Ministres de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), que té lloc a la capital austríaca. Així mateix, l’informe es posarà en coneixement dels organismes competents en matèria de llibertat d’informació i expressió a nivell nacional i internacional.
