El Grup Barnils participa al simposi ‘Català: estat de la qüestió o qüestió d’Estat’

07/11/16 a les 8:35 am

La gestió de la diversitat lingüística és un repte, és riquesa, és cultura, un element vertebrador i indispensable per una societat forta, cohesionada i democràtica. Per això, la Fundació Catalunya Fons ha organitzat, el proper divendres 18 d’octubre, el simposi ‘Català: estat de la qüestió o qüestió d’Estat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La seva intenció és parlar de la Carta europea de Llengües Regionals o minoritàries (CELRoM) argumentar-la, debatre-la i concloure si aquest text, que enguany fa 25 anys, garanteix el dret d’usar el català i també l’occità.

A més de la conferència inaugural del prof. Dr. Peter A. Kraus, catedràtic de ciència política i director de l’Institut d’Estudis Canadencs a la Universitat d’Augsburg, sobre la protecció de les minories i la sobirania lingüística en el marc de la UE, el simposi està format per cinc taules rodones sobre diferents eixos temàtics. El Grup Barnils, a través de la seva vicepresidenta, Laia Soldevila, hi modera la taula dedicada a mitjans de comunicació. El debat, que començarà a partir de les 12 del migdia, comptarà amb la participació de Meius Ferrés, gestora de comunicació audiovisual i Mercè Teodoro, advocada experta en drets lingüístics.

Assistir al simposi és gratuït però cal inscripció prèvia.

Els incompliments espanyols de Carta europea de Llengües Regionals o minoritàries

El Comitè de Ministres del Consell d’Europa va aprovar, el 25 de juny de 1992, la Carta europea de Llengües Regionals o minoritàries (CELRoM). La Carta reconeix les llengües definides com a “regionals o minoritàries” com a expressió de riquesa cultural i compromet els estats signants a fer possible l’ensenyament, en  tot o en part, en aquestes llengües i també a poder usar-les a l’administració, la justícia  i els mitjans de comunicació, entre altres àmbits.

Malgrat els gairebé 25 anys de la redacció de la CELRoM i 15 anys de la ratificació d’aquest text normatiu per part de l’Estat espanyol, la política lingüística d’aquest estat continua donant al castellà un estatus superior a les altres llengües oficials. A la Declaració espanyola es fa constar que “s’entenen per llengües regionals o minoritàries, les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Valenciana i Navarra” però a l’hora de la veritat l’Estat no només no aplica cap política lingüística per aquestes llengües sinó que tampoc respecta la diversitat lingüística dels territoris.

cwqjvegxeaah510

Attached Files: