Grup de Periodistes Ramon Barnils

El Grup Barnils i Edicions DAU recuperen el periodista Ramon Barnils en un llibre i un documental

12/11/13 at 3:22 pm

Aquest dimarts al matí s’ha fet la roda de premsa del llibre VINT I RAMON BARNILS de Laia Altarriba i el documental BARNILS TAL COM RAJA d’Albert Lloreta i Laia Soldevila, una iniciativa conjunta d’Edicions DAU i el Grup de Periodistes Ramon Barnils.

Ton Barnils, editor d’Edicions DAU i fill de Ramon Barnils, ha explicat que el llibre parla de vàries però es centra especialment en tres grans eixos: “el periodisme, la política i la seva biografia”. L’editor ha dit que les entrevistes no només són una aproximació a la vida del seu pare sinó que el seu conjunt constitueix una “crònica del periodisme des de mitjans del franquisme fins a finals del segle XX”. Ton Barnils a volgut destacar el suport de la Diputació de Barcelona, el departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Sant Cugat i el Col·legi de Periodistes, gràcies als quals el projecte ha estat possible. També ha volgut agrair que Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio hagin cedit material per fer possible el documental.

L’autora del llibre, la periodista Laia Altarriba, ha destacat que la voluntat del Grup de Periodistes Ramon Barnils amb el projecte és “un acte d’homenatge” al periodista i també una forma “de reivindicar la seva manera d’entendre el periodisme”. Altarriba ha explicat que pel llibre es van buscar persones que permetessin tenir una visió general de com va viure i com va exercir la professió. La periodista ha destacat que ‘Vint i Ramon Barnils’ fa un retrat més enllà dels seus articles i de la seva imatge de tertulià o el polemista i descobreix una persona que tenia molt clar cap on anar i que tenia “el cap molt ben estructurat sobre com havia de ser el país”.

Per la seva banda, la guionista Laia Soldevila ha explicat que el documental que en principi havia de ser d’uns vint minuts de durada, va ampliar-se perquè la “complexitat del personatge així ho va requerir”. El documental està conformat per 26 entrevistes, 19 de les quals són inèdites (no surten al llibre) i té uns quaranta cinc minuts de durada. A diferència del llibre, Soldevila ha explicat que el fil conductor de l’audiovisual “és el mateix Ramon Barnils, que ens explica la seva vida” a partir de talls de ràdio i d’entrevistes escrits que van fer-li diferents mitjans al llarg de la seva vida.

Albert Lloreta, co-autor del documental, ha explicat que el projecte els ha donat a conèixer una figura que “no s’explica a les universitats”. Lloreta també ha reflexionat sobre si avui, exercir el periodisme com l’exercia Ramon Barnils és possible, tenint en compte “la precarització que viu el sector”.

El llibre i el documental recullen una sèrie d’entrevistes a familiars, amics, periodistes, polítics, noctàmbuls, etc. que van conèixer Ramon Barnils, entre els quals hi ha Joan de Sagarra, Pepe Ribas,  Eliseu Climent, Vicent Partal, Biel Mesquida, Sergi Pàmies, Carles Flavià, March Recha, Ferran Torrent, Montse Majench i Ignasi Solé Sugranyes, entre molts d’altres.  El llibre i el documental retraten un periodista d’estil corrosiu i crític i els temps que li va tocar viure.

Ramon Barnils va escriure i col·laborar a mitjans com Tele/eXpres, El Noticiero Universal, La Vanguardia, El be negre amb potes rosses, Ajoblanco, Solidaridad Obrera, Agència EFE i El Temps, etc. Va participar a Catalunya Ràdio, en programes com El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico. A través d’una sèrie de converses s’explica la seva vida i la seva aproximació al periodisme. Un retrat de l’època que va dels anys seixanta fins a finals de segle XX: la lluita antifranquista i el paper del moviment llibertari, així com un qüestionament de la Transició política i la seva aposta per la independència del nostre país.

Si cliques aquí veuràs el tràiler del documental.

A la web de DAU podreu descarregar-vos un capítol del llibre.

 

BIOGRAFIA

“El Ramon era un esperit lliure i una persona més normal que no pas tots nosaltres. Jo diria que vivia amb la normalitat que es desprèn de viure en unes condicions mínimes de llibertat, tot i que en realitat aquestes condicions no existissin”. Rafael Poch

CATALUNYA I LA POLÍTICA

“Estimava Catalunya amb follia i alhora la coneixia amb una precisió obstinada, tant en la seva història com en la seva gent, a través dels carrers, els boscos i les places. S’hi aproximava d’una manera natural, gens forçada ni artificiosa. En ell la imaginació sobre Catalunya es fonia amb l’anàlisi més aguda, perquè tot pensament és sempre una barreja indestriable de desig i reflexió. Ja saludava la independència de Catalunya com a real quan ben pocs hi creien. Aviat va entendre que es tractava d’un combat entre la democràcia i la negació i que això ens afavoria. Aquí ell va avançar-se al nacionalisme conservador i també a una esquerra atrapada entre l’obediència i els prejudicis.” Ton Barnils

“Sempre tenia present que el seu objectiu era la independència de Catalunya. Penso que la seva fortalesa provenia de no fer una crítica amb l’objectiu de rebentar, sinó de posar en qüestió tot allò que apartava el país de la llibertat, de la independència. Tenia un projecte de país molt elaborat. Era nacionalista en el sentit de defensa de la nació catalana, no pas en el sentit ridícul que li donen els espanyols o en el sentit paròdic que l’associa al nazisme. Podríem dir que tenia al cap una mena de maqueta nacional amb el país sencer on situava la dreta i l’esquerra. És a dir, el país complet amb tota la gent, sense purs i impurs. T’adonaves que el Ramon era bastant estratègic i no feia mai res perquè sí, sinó que tot responia a aquest projecte nacional. I el seu catalanisme era fort i obert, que ell definia com a independentisme tranquil, en contra de la violència.” Francesc Bellmunt

“Joan Fuster sempre comentava que al Principat tothom era blaver a excepció del Ramon. I és que ell tenia claríssim l’àmbit de Països Catalans, tot i que ho vivia sense dogmatismes”. Vicent Partal

PERIODISME

“Jo pens que en Ramon era un periodista escriptor. Si feim una divisió simplificadora, podríem reduir es periodistes en dues classes: es que només tenen consciència de sa llengua com un útil per contar unes històries, i es que volen, a més, fer una llengua creativa. I en Ramon era d’aquests segons, perquè tenia una gran consciència de sa llengua, la coneixia molt bé i intentava treure’n totes ses capacitats per contar millor ses històries”. Biel Mesquida

“Considerava que a un ecosistema català de comunicació li calia una agència d’informació. Aquella determinació del Ramon en la necessitat de l’agència va fer que la proposta entrés a alguns programes polítics, sobretot al d’Esquerra Republicana. Si ens remuntem als anys trenta, el Met Miravitlles era qui tenia més clar el paper que havien de tenir els mitjans de comunicació en la construcció del país. Doncs els anys setanta i vuitanta, qui ho tenia més clar era el Ramon Barnils, sobretot en el nivell pragmàtic”. Josep Manel Tresserras

“Amb la transició nacional hauran de plantejar-se molt seriosament la comunicació. Si tu tingueres quinze senyors situats en llocs claus d’Europa, tal com proposava Barnils, no només tindries informació, sinó una influència brutal. Si s’haguera fet quan tocava, el fet català faria molts anys que tindria dimensió internacional”. Eliseu Climent