Comunicat del GPRB sobre les pressions polítiques a TV3

17/11/20 a les 11:03 am

Arran de la publicació de converses entre la periodista Pilar Rahola i l’exdirigent de Convergència Democràtica de Catalunya David Madí, que fan evident fins a quin punt estan normalitzades les pressions polítiques cap a Televisió de Catalunya i el conjunt dels mitjans públics, des del Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) volem fer les següents consideracions:

  • Si bé no es pot obviar la intencionalitat a l’hora de filtrar una conversa privada inclosa en el sumari de l’Operació Volhov, d’un tema que en principi no té res a veure amb els delictes que s’afirma investigar, el fet que s’hi parli sobre influir políticament en la televisió pública catalana, de la voluntat de desprestigiar-la o de provocar-hi canvis en la direcció per qüestions purament polítiques fa que els àudios tinguin evident interès públic.
  • La conversa entre Rahola i Madí posa de manifest que els partits polítics i els seus entorns exerceixen pressions sobre els mitjans de comunicació públics, però per desgràcia aquestes pressions no són noves ni exclusives del cas que ens ocupa, si bé en la majoria de casos no en tenim constància de forma pública o són més subtils.
  • El debat social generat arran de l’esmentada conversa arriba en un moment delicat en la governança de la CCMA: un any després de l’aprovació de la llei, que no acaba amb el control polític dels òrgans gestors, encara no se n’ha renovat el Consell de govern, on hi queden només quatre dels sis membres i que ja fa més de dos anys que estan en funcions. Lamentem que els partits polítics aprofitin aquesta situació –de la qual són responsables– per exercir pressions a una televisió pública cada cop més fràgil.
  • La voluntat d’utilització política de TV3 i dels mitjans de la CCMA no és nova ni exclusiva d’aquesta situació de fragilitat, sinó que s’ha dut a terme des de la mateixa creació de l’ens. El repartiment de les cadires al Consell ara fa dos anys entre partits polítics n’és un exemple més malgrat que els perfils que es van anunciar sí que tenien trajectòria al sector. Però, tal com vam dir al Parlament el 2017 amb motiu de la reforma de la llei, no n’hi ha prou: reivindiquem un cop més la necessitat d’uns mitjans públics independents i de l’elecció dels seus càrrecs en funció dels seus mèrits professionals.
  • TV3 es troba en un moment crític pel que fa a la definició del seu model de televisió, els problemes de finançament, el seu paper en el foment de la llengua catalana i una projecció de futur que n’asseguri la penetració entre infants i joves. Sense una aposta política decidida per enfortir la governança i el prestigi dels mitjans públics, difícilment recuperaran el seu paper de centralitat.