El Mapa de la Censura de Mèdia.cat ha registrat més de 200 incidents que atempten contra la llibertat d’expressió i el dret a la informació durant el 2019

05/05/20 at 7:00 am

És l’any amb més casos documentats des de la creació del Mapa el 2015, fins i tot per sobre el 2017, que inclou l’ofensiva contra el referèndum d’independència de Catalunya.

El balanç, que es publica avui en un informe, destaca les agressions a periodistes, que s’han quadruplicat respecte els anys anteriors.

Les conclusions s’han presentat a la Comissió Europea en una consulta externa a entitats amb l’objectiu d’elaborar un informe anual sobre l’Estat de Dret a la Unió Europea.

El Mapa de la Censura de Mèdia.cat ha registrat l’any més dur des del seu naixement: durant el 2019 ha documentat un total de 201 incidents que poden restringir les llibertats d’expressió i d’informació de periodistes i ciutadania. La xifra, que es publica avui en aquest informe (2019: Periodistes a la diana. Restriccions a les llibertats d’expressió o d’informació de periodistes i ciutadania recollides al Mapa de la Censura dels Països Catalans), supera fins i tot els 196 casos de l’any 2017, vinculats a l’ofensiva contra el referèndum d’independència a Catalunya, i també suposa un lleuger augment respecte el 2018, amb 186 casos.

L’increment del nombre d’incidents es deu principalment a un augment en les categories d’«accions judicials i policials que dificulten la feina de periodistes» i les «declaracions i legislació dels poders públics per constrènyer la llibertat d’expressió». Així mateix, en les protestes contra la sentència del procés a l’octubre hi va haver multitud d’amenaces, coaccions i impediments per informar. Són especialment greus les detencions del fotògraf Albert Garcia, a Barcelona, i del redactor Joan Viso, a Tarragona, durant els incidents d’octubre, així com amenaces i coaccions a fotògrafs perquè esborressin imatges, els escorcolls, les amenaces i els impediments per informar hi són recollits.

El 2019 també ha estat marcat per les pressions de diversos partits polítics als mitjans de comunicació, les operacions de compravenda de grups mediàtics i nous acomiadaments i tancaments de mitjans, així com per la continuació d’una escalada legislativa que amenaça la llibertat d’expressió a internet i fora.

Any rècord en les agressions a periodistes

Al llarg de 2019 s’han documentat 87 informadors ferits. Aquesta xifra és la més alta des que s’edita el mapa. El 2018 van comptabilitzar-se 21 professionals agredits, i el 2017, any amb alt nivell de mobilització i crispació social, en van ser 18.

Dels 87 periodistes ferits, 70 es van comptabilitzar tan sols en dues setmanes, entre el 14 i el 27 d’octubre, en les protestes contra la sentència del judici als líders independentistes a diferents llocs de Catalunya -especialment Barcelona i l’aeroport del Prat- i també a Palma.

Del total d’informadors ferits, un 19% estan relacionats amb accions de manifestants de diferents signes polítics i més d’un 60% són causades per actuacions policials (que s’eleven fins al 69% si analitzem només el període de protestes contra la sentència al procés independentista). En diversos casos, els afectats constaten que els agents van atacar-los directament per impedir que documentessin l’actuació policial o que van agredir-los tot i identificar-se com a periodistes.

L’informe arriba a la Comissió Europea

Les conclusions de l’informe s’han presentat a la consulta externa que ha obert la Comissió Europea a organitzacions de la societat civil i organismes independents sobre l’Estat de Dret a la UE, que n’elaborarà un informe. Aquest informe anual forma part del Mecanisme Europeu d’Estat de Dret, anunciat com una de les principals línies polítiques de la presidenta Von der Leyen i també és fruit d’una llarga reivindicació feta des del Parlament Europeu.

Situem la censura al mapa

El Mapa de la Censura va iniciar-se el 2015 i s’inspira en el projecte europeu Mapping media freedom, que identifica limitacions, amenaces i violacions contra periodistes en 43 països. Els casos, documentats arreu dels Països Catalans, parteixen de les informacions que n’han fet els mitjans de comunicació, del contacte directe amb víctimes o testimonis. Després de verificar-los, l’equip de Mèdia.cat -encapçalat pel periodista Joan Canelan’elabora una fitxa i es geolocalitza al lloc on ha tingut l’incident i el classifica en una de les vuit categories: quatre de les quals relacionades directament amb la feina dels periodistes o els mitjans de comunicació, i dues amb la restricció dels drets fonamentals de llibertat d’expressió o d’informació de la ciutadania, a les quals se suma una nova categoria per a recollir els casos de discriminació per raó de gènere.

El projecte compta amb el suport de la Fundació Catalunya Fons i aquest informe s’ha impulsat amb la col·laboració d’Òmnium Cultural.