TV3 i els pretendents
18/02/08 at 12:00 am
La dama fa 25 anys i té molts pretendents. TV3, la pubilla mimada de la Corporació (CCMA), i amb ella tot el sistema públic de la ràdio i la TV catalanes, ha encetat el 2008 amb una profunda crisi d’identitat. El nomenament del nou consell de govern de la “Corpo” ha deixat sense resoldre la sospita d’una gran ocasió perduda.
Josep Gifreu, article d’opinió publicat a l’Avui
LA REFORMA DE L’ANTIGA CCRTV, que havia de garantir més altes cotes d’independència política, s’ha vist atrapada en la lògica implacable dels partits. Sobretot, dels majoritaris. La clau de volta de la reforma preparada durant el govern Maragall descansava sobre dos pilars: un consell de govern professional, no polític, de set membres, nomenats formalment pel Parlament, però selecció i proposta dels membres, sota criteris no partidistes d’idoneïtat i de professionalitat, a càrrec del CAC.
LA LLEI DE LA CCMA va decebre. I els decebuts no van ser només els professionals de la Corporació (com han expressat els comunicats dels comitès professionals i del Sindicat de Periodistes) i el sector periodístic en general (com va denunciar el Col·legi de Periodistes de Catalunya), sinó també el mateix CAC, almenys entre els consellers més sensibles a l’esforç fet en l’anterior legislatura per buscar el grau d’equilibri entre independència i legitimitat del nou consell de la CCMA.
VA DECEBRE PERQUÈ doblava fins a dotze els membres del consell de govern (per exigència dels partits majoritaris) i perquè eliminava la selecció a càrrec del CAC. Al CAC només li adjudicava el paper (prescindible) de ratificar una llista de dotze consellers prèviament negociada entre els partits.
ELS FETS VAN SUPERAR les males premonicions. L’informe del CAC del 16 de gener sobre la llista dels dotze candidats proposats pel Parlament posava de manifest les contradiccions del procés i, a més, expressava seriosos dubtes sobre el respecte a l’esperit de la llei. L’informe del CAC es mostrava especialment crític contra el procediment seguit pel Parlament.
COM ES PODIA SUPOSAR, tant el procediment seguit com el clima enrarit entre CiU i PSC, com també l’evidència posterior de dotze noms “de gent de partit” més que no “d’independents de prestigi”, no han contribuït gens ni mica a potenciar la imatge i les perspectives de solvència i credibilitat que el servei públic de ràdio i televisió de Catalunya necessita més que mai.
AQUEST PAISATGE després de la gran batalla sobre el control de TV3, de Catalunya Ràdio i les altres emissores de la CCMA és el que haurà de saber gestionar el nou consell, amb el seu president, Albert Sáez, al capdavant. El servei públic de ràdio i televisió de Catalunya té al davant una nova etapa, la de maduresa, en un entorn competitiu especialment difícil i delicat. L’èxit ha reportat a TV3 molts pretendents. Però els pretendents poden ofegar-la. Els polítics, per unes raons. Els competidors privats, per unes altres. Els professionals, per un zel a vegades desmesurat.
A LA CRISI DE FAMÍLIA de la “Corpo” s’afegien també amenaces exteriors. El PP de València feia tancar repetidors. El dirigent del PSC Joan Ferran acusava TV3 i Catalunya Ràdio de ser cultius de la “crosta nacionalista”, que calia eradicar. Sarkozy anunciava l’eliminació del finançament publicitari als canals públics de França (cosa que aquí es traduïa en al·legats contra el doble finançament de TVC). I per postres, el 2007 TV3 perdia 1,6 punts de quota d’audiència.
CELEBRAREM AQUEST 2008 el 25è aniversari de TV3. És la nostra i no ens la deixarem prendre. TV3 i Catalunya Ràdio, i el servei públic de la CCMA, són un patrimoni massa valuós per malbaratar-lo en disputes entre pretendents que pensen en els seus interessos més que no en els del país.
[Josep Gifreu és catedràtic de Comunicació a la Universitat Pompeu Fabra]
