Tresserras decreta la fi de la transició en polítiques culturals i comunicatives
25/06/07 at 12:00 am
“Decretem la fi de les formes de fer política de la transició”. Amb aquesta rotundidat, el conseller de Cultura i Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va advocar ahir davant l’auditori de la Blanquerna per la necessitat de cremar etapes i superar les “polítiques defensives” que van aplicar-se a Catalunya per superar els estralls del franquisme. Malgrat reivindicar “el dret legítim a intervenir per regular el sistema”, Tresserras va recordar que “la cultura catalana no pot basar-se en magatzems de coses que no veu ningú”, amb l’exemple il·lustratiu de la indústria editorial i la producció de llibres en català que no sempre acabaven en mans dels seus destinataris. Al parer del conseller, cal “passar de la quantitat a la qualitat” i deixar de finançar productes pel sol fet de “ser catalans o en català”.
Aquesta “aposta clara per l’excel·lència” des del govern a la pràctica pot traduir-se en una revisió del sistema d’ajuts automàtics en favor d’altres línies d’acció “més arriscades”, entre altres mesures. Com per exemple, no fomentar tant la producció com la distribució, la promoció i el marquèting de cara a visualitzar el que es generi. “Cal convèncer els grups de comunicació que compleixin una funció prescriptora” en quant a consums culturals i comunicatius, va afegir Tresserras, tot i ressaltant la importància dels mitjans catalans de cara a construir un star system propi i, en definitiva, un imaginari nacional.
“Estem en un moment en què hem de ser capaços d’eixamplar polítiques”, va concloure ahir el conseller en el marc de la conferència 20 anys de l’espai català de comunicació: un objectiu encara possible? que organitzava la Fundació Escacc. Des del seu punt de vista, aquelles que van servir a les acaballes del franquisme per salvar patrimoni ara “ens el poden fossilitzar”. L’acció governamental ha de tenir en compte els “set milions i mig de persones” del territori català, va reflexionar: “la gent voldrà o no apuntar-se al procés de construcció nacional en funció què se li ofereixi i com”.
Des d’un punt de vista menys possibilista, el catedràtic de la Blanquerna Josep Gifreu va fer durant el seu parlament una triple crida a “governants, professionals dels mitjans i ciutadans” per tal de garantir “un espai de comunicació català per afrontar els reptes de la nostra era”. Segons Gifreu, cal assegurar el seu “predomini a casa” davant la “nova ofensiva espanyolitzadora”, que pel que fa als mitjans es manifesta en qüestions com la TDT. Gifreu va recordar que 32 dels 44 canals que existiran a Catalunya estan centralitzats a Madrid: 24 d’ells no pertanyen a RTVE i són, per tant, privats que no tindran ni tan sols desconnexions. El catedràtic també va parar atenció en la pèrdua de lideratge de TV3 i “l’expansió inexorable de l’espai de comunicació espanyol”, així com en la “dualitat” que provoca que el CAC només tingui potestat sobre una part de les ràdios i televisions que operen al territori. “El nostre entorn pròxim s’ha tornat progressivament hostil”, va lamentar Gifreu, que va assenyalar com el gran problema definir “aquest nosaltres” a Catalunya, després de passar balanç a la situació de l’espai català de comunicació, tot repassant els seus punts forts, dèbils i negres.
Més informació:
Publicat a: Comunicació21
