Reivindicació del periodisme que “ens han impedit conèixer”

03/06/09 at 12:00 am

>> Crònica de l’acte: “De Just Cabot i Eugeni Xammar a Ramon Barnils”

Elrepàs a tres figures del periodisme català va servir per reivindicar la tradició periodística del país d’abans de la guerra, i també la feina d’aquells que decennis després la van recuperar. Just Cabot, Eugeni Xammar i Ramon Barnils van ser els noms propis reivindicats com a exemples d’una manera de treballar que el franquisme va voler ofegar. Valentí Soler, Quim Torra i Assumpció Maresma van ser les persones que el Grup de Periodistes Ramon Barnils i l’editorial A Contra Vent van convidar per reivindicar-los. L’acte el va acollir l’Ateneu Barcelonès el passat 21 de maig.

“Estic sorprès per l’autoodi o el cert menyspreu que existeix entre la classe periodística catalana cap a la tradició periodística del país”. Aquesta és la reflexió que va exposar l’editor d’A Contra Vent, Quim Torra, com a contrapunt a la reivindicació que ell considera imprescindible d’aquesta tradició: “Algú ens ha impedit conèixer aquest periodisme, hi ha una sèrie d’autors dels quals n’hem perdut el rastre, i això és indignant”. És precisament arran d’aquesta reflexió, que Torra ha iniciat através de la seva editorial la recuperació de textos escrits per periodistes catalans durant els anys 20 i 30, i també més tard, que són desconeguts per les generacions actuals de comunicadors. Per aquest editor, no és només necessari recuperar-ne el llegat per conèixer d’on venim, sinó també perquè aquells autors “estaven fent periodisme amb una potència de llenguatge enorme, cal reivindicar la prosa d’aquells anys”.

Per Torra, que durant l’acte va repassar la vida i sobretot la feina d’Eugeni Xammar, no només s’han de recuperar els escrits de les grans firmes del primer terç del segle XX, sinó que també cal conèixer la “gran feina de la segona i tercera línia dels periodistes d’aleshores”.

Periodistes pugilístics
Però més enllà de ser periodsites catalans compromesos amb el país i amb una prosa acurada, què més relaciona Cabot, Xammar i Barnils? Per Torra, sobretot que tots tres es podrien enquadrar dins del que ell anomena “periodistes pugilístics”: “Són aquells periodistes que a l’hora de treballar fan com si es posessin els guants i pugessin al ring”.

Assumpció Maresma, editora de VilaWeb, coincideix amb Torra que a Barnils i als que ell va buscar com a referents els va unir el “periodisme de combat”. Per Maresma, hi ha també altres punts en comú: escriure bé iestar ben documentat; el catalanisme (independentisme en el cas de Barnils), i un compromís amb la cultura en majúscules, oberta i cosmopolita.

Endinsar-se a les hemeroteques per recuperar la tradició
Tot i que Barnils no va poder conèixer personalment els altres dos periodistes ni molts dels altres que el 1939 es van haver d’exilar (el professor Francesc Canosa ha comptabilitzat que amb la victòria franquista s’exilien el 80% de periodisstes catalans), ell va treballar per establir un vincle amb la tradició periodística catalana. Assumpció Maresma va explicar durant l’acte que Barnils, davant d’aquell buit, va decidir recórrer a les hemeroteques per conèixer aquells referents que havien estat silenciats. Valentí Soler va explicar durant l’acte que ell mateix, per conèixer la tradició es va haver d’endinsar en hemeroteques, i va ser com d’aquesta manera va conèixer els articles de Just Cabot, i va decidir que calia recopilar-los per fer-ne un llibre i donar-lo a conèixer entre els lectors actuals.

Premi Just Cabot
I com a exercici de reivindicació del llegat dels periodistes d’abans de la guerra que entenien que el periodisme requereix investigació i documentar-se, Quim Torra va anunciar en acabar l’acte que A Contra Vent convocarà un nou premi que portarà el nom de Just Cabot i que s’adreçarà a periodistes menors de 30 anys perquè hi presentin treballs d’investigació.