Reflexions sobre el periodisme incòmode
16/04/08 at 12:01 am
La taula rodona sobre periodisme local i periodisme incòmode, organitzada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, tenia lloc el 15 d’abril a la Biblioteca Jaume Fuster de Gràcia. A internet podem trobar una reflexió sobre la taula rodona escrita per un dels ponents i membre del GPRB, Roger Palà, al seu bloc personal:
Periodisme incòmode
Ahir vaig participar en un col·loqui a la biblioteca Jaume Fuster de Gràcia sota el lema “Periodisme de barri, periodisme incòmode”. La cosa duia aquest títol perquè la xerrada se celebrava en motiu de l’exposició Ramon Barnils, periodista de referència, organitzada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, i que ja duu un any i mig voltant pels Països Catalans. Una mostra molt recomanable, comissariada per la Laia Altarriba, i que de forma dinàmica i àgil reivindica totes les facetes d’aquest incisiu periodista. “Periodisme d’investigació… És que n’hi pot haver d’altre?”, es preguntava en Barnils. Més o menys el mateix que ens preguntàvem ahir: “Periodisme incòmode… És que n’hi ha un altre?”.
Perquè, efectivament, fer de periodista avui en dia suposa ser incòmode. Bé, com a mínim practicar l’ofici amb una mínima diligència, perquè fer-ho d’una altra manera no sé com se diu, però no és periodisme. És tal la uniformitat ideològica i el conformisme generalitzat dels mitjans de comunicació, és tal la capacitat infinita de reproduir sense dubtar la nota de premsa oficial, que un mínim contrast de fons -norma bàsica cada cop menys practicada- ja converteix el professional en incòmode. No diguem ja si el periodista té una voluntat com la d’en Barnils, d’incidir i posar el dit a la nafra.
Jo vaig començar fent periodisme local a Gràcia i ara hi segueixo vinculat, en la mesura que puc, a través de TransversalWeb. Ahir, en el col·loqui amb l’Albert Balanzà (director d’aquest gran mitjà local anomenat L’Independent), en Gerard Maristany (antic company d’aventures diverses que probablement és un dels periodistes que més domina la història de la premsa de barris a Barcelona) i en Carles Salat (director de Ràdio Gràcia), comentavem que sovint es veu el periodisme local com un periodisme de segona o tercera divisió. Però fer periodisme local és una cosa molt difícil: per començar, per la precarietat amb què s’acostuma a treballar, i en segon lloc, perquè si la voluntat del mitjà local va més enllà de reproduir la nota de premsa de l’ajuntament de torn, la feina és molt i molt ingrata. Perquè, efectivament, és molt fàcil ser incòmode criticant allò que passa a l’Iraq o a Palestina. Però és molt més difícil posar el dit a la nafra d’allò que passa al teu barri o poble. Perquè saps que, si critiques al regidor o conseller de torn, no estàs carregant contra un ens abstracte, sinó contra una persona que et pots trobar l’endemà fent un cafè al bar.
Roger Palà, Al darrera la nevera.
