Recordem Ramon Barnils

13/03/18 at 8:44 am

Demà dimecres 14 de març, farà 17 anys de la mort de qui creiem referent: en Ramon Barnils. Per això us encoratgem a fer servir l’etiqueta #RecordemBarnils i compartir a les xarxes socials articles, vídeos o memòries personals d’un dels periodistes de ploma esmolada i ideals insubornables, i a partir del qual, nasqué el Grup com a punt de trobada de comunicadors dels Països Catalans prenent el nom de qui considerem referència d’autoexigència professional i de coherència ideològica.

A continuació un recull d’extractes del llibre ‘VINT I RAMON BARNILS’:

BIOGRAFIA

“El Ramon era un esperit lliure i una persona més normal que no pas tots nosaltres. Jo diria que vivia amb la normalitat que es desprèn de viure en unes condicions mínimes de llibertat, tot i que en realitat aquestes condicions no existissin”. Rafael Poch

CATALUNYA I LA POLÍTICA

“Estimava Catalunya amb follia i alhora la coneixia amb una precisió obstinada, tant en la seva història com en la seva gent, a través dels carrers, els boscos i les places. S’hi aproximava d’una manera natural, gens forçada ni artificiosa. En ell la imaginació sobre Catalunya es fonia amb l’anàlisi més aguda, perquè tot pensament és sempre una barreja indestriable de desig i reflexió. Ja saludava la independència de Catalunya com a real quan ben pocs hi creien. Aviat va entendre que es tractava d’un combat entre la democràcia i la negació i que això ens afavoria. Aquí ell va avançar-se al nacionalisme conservador i també a una esquerra atrapada entre l’obediència i els prejudicis.” Ton Barnils

“Sempre tenia present que el seu objectiu era la independència de Catalunya. Penso que la seva fortalesa provenia de no fer una crítica amb l’objectiu de rebentar, sinó de posar en qüestió tot allò que apartava el país de la llibertat, de la independència. Tenia un projecte de país molt elaborat. Era nacionalista en el sentit de defensa de la nació catalana, no pas en el sentit ridícul que li donen els espanyols o en el sentit paròdic que l’associa al nazisme. Podríem dir que tenia al cap una mena de maqueta nacional amb el país sencer on situava la dreta i l’esquerra. És a dir, el país complet amb tota la gent, sense purs i impurs. T’adonaves que el Ramon era bastant estratègic i no feia mai res perquè sí, sinó que tot responia a aquest projecte nacional. I el seu catalanisme era fort i obert, que ell definia com a independentisme tranquil, en contra de la violència.” Francesc Bellmunt

“Joan Fuster sempre comentava que al Principat tothom era blaver a excepció del Ramon. I és que ell tenia claríssim l’àmbit de Països Catalans, tot i que ho vivia sense dogmatismes”. Vicent Partal

PERIODISME

“Jo pens que en Ramon era un periodista escriptor. Si feim una divisió simplificadora, podríem reduir es periodistes en dues classes: es que només tenen consciència de sa llengua com un útil per contar unes històries, i es que volen, a més, fer una llengua creativa. I en Ramon era d’aquests segons, perquè tenia una gran consciència de sa llengua, la coneixia molt bé i intentava treure’n totes ses capacitats per contar millor ses històries”. Biel Mesquida

“Considerava que a un ecosistema català de comunicació li calia una agència d’informació. Aquella determinació del Ramon en la necessitat de l’agència va fer que la proposta entrés a alguns programes polítics, sobretot al d’Esquerra Republicana. Si ens remuntem als anys trenta, el Met Miravitlles era qui tenia més clar el paper que havien de tenir els mitjans de comunicació en la construcció del país. Doncs els anys setanta i vuitanta, qui ho tenia més clar era el Ramon Barnils, sobretot en el nivell pragmàtic”. Josep Manel Tresserras

“Amb la transició nacional hauran de plantejar-se molt seriosament la comunicació. Si tu tingueres quinze senyors situats en llocs claus d’Europa, tal com proposava Barnils, no només tindries informació, sinó una influència brutal. Si s’haguera fet quan tocava, el fet català faria molts anys que tindria dimensió internacional”. Eliseu Climent