Recomanacions literàries per Sant Jordi

17/04/09 at 12:00 am

Ara que ve Sant Jordi, si us voleu fer regalar algun llibre o en voleu regalar a algú de la professió, us fem unes recomanacions.

D’acord amb les darreres activitats del Grup, tots els títols que us proposem van enfocats a aprofundir com va viure la nostra professió la derrota republicana el 1939 i les conseqüències tant per als que van decidir donar suport al règim de Franco com per als que es van mantenir compromesos amb la llibertat. I també a conèixer la feina que van fer aquests darrers abans i després de 1939.

N’hi ha tant de recents com alguns de més antics, i segur que ens en deixem, però pensem que és una bona manera per introduir-vos i aprofundir en el tema els qui en tingueu ganes:

Periodistes uniformats
Jaume Fabre. Col·legi de Periodistes, 1996.

Llibre: Periodistes uniformats

Aborda la repressió a lapremsa i els periodistes a Barcelona el 1939. Hi ha informació tant sobre els empresonats, els morts i els exiliats com sobre els que van quedar-se.

Els catalans de Franco
Ignasi Riera. Plaza & Janés, 1998.

ELS CATALANS DE FRANCO - IGNASI RIERA

Detalla els catalans que en acabar la guerra van donar suport al nou règim. En paraules del mateix autor: “Explica com els camaleons van ser els pedagogs de tants itants canvis camaleònics per ajudar a passar de republicans a franquistes i de franquistes a catalanistes de tota la vida“.

El periodisme silenciat: Just Cabot
Edició a cura de Valentí Soler. A Contra Vent, octubre 2008

Just Cabot era, el 1936, un dels periodistes catalans de més prestigi. Des de 1922, havia estat redactor de l’Esport Català, redactor en cap de La Publicitat, col·laborador de Revista de Catalunya, director de Mirador, agitador cultural, secretari dels premis Creixell de novel·la, críticliterari, polemista mordaç. En resum, el periodista més intel·ligent i ben informat de la Barcelona dels anys trenta i, sobretot, tal com diu Rafael Tasis, un “mestre de periodistes”.

Irene Polo, la fascinació del periodisme
Edició a cura de Glòria Santa-Maria i Pilar Tur. Quaderns Crema, 2003

http://www.quadernscrema.com/img/DDA0014.JPG

Recull de cròniques periodístiques (1930-1936) de la periodista Irene Polo. Un llenguatge fresc, modern, un periodisme que ja no existeix, i una realitat ensorrada. Pionera del seu temps: una dona, periodísticament, superior a molts periodistes masculins de l’època, un model de dona genuí, i que lamentablement, no llampegueja en els nostres dies. Un periodisme i un món que espurnejava il.lusió.

Contra l’invasor. Recull d’articles a l’Autonomista (1900-1938)

Reculld’articles de Carles Rahola. Edició a cura de Rosa Maria Oliveras i Castanyer, Lídia Traveria i Riba. Memòria del Segle XX, 2007.

Contra l’invasor és un recull dels articles que el periodista gironí Carles Rahola va publicar al diari de la seva família, L’Autonomista, d’ideologia republicano-federal. Uns articles escrits entre 1900 i 1938 però que conserven tota la seva vigència, en els quals Rahola donava la seva visió sobre moltes qüestions, com la manca d’infraestructures i l’endarreriment econòmic, l’analfabetisme o les corrides de braus, etc. Per mitjà d’aquests textos Rahola va pretendre denunciar tota mena d’injustícies socials. Són uns articles plens de vida pels quals moriria afusellat l’any 1939.

Fulls de dietari. Una antologia
Carles Soldevila, edició a cura de Núria Santamaria. Editorial Empúries, 2004

El 7 de juliol del 1917, Carles Soldevila va estrenar al periòdic barceloní La Publicidad una secció diària titulada “Hojas de dietario”, que signava amb el pseudònim Myself. Cinc anys més tard, el 10 d’agost del 1922, l’article apareixia en català, i l’autor el firmava ell mateix, sense pseudònim. Des d’aleshores, els “Fulls de dietari” de Carles Soldevila van seguir apareixent a La Publicitat catalanitzada, amb tota regularitat, fins al 27 de març del 1934. En conjunt, doncs, els “Fulls” es van publicar al llarg de quasi disset anys (dotze en català), i es compten per milers. La present antologia n’aplega uns 280, que reflecteixen d’una manera prou àmplia les qualitats que van fer dels “Fulls de dietari” una de les seccions més llegides i emblemàtiques de la premsa catalana anterior a la guerra civil i un model reconegut de periodisme i de llengua literària.

Bona Diada i bona lectura!