La TDT local ha permès la irrupció de grups espanyols en la televisió de proximitat als Països Catalans
26/03/10 at 12:00 am
El quart informe que presenta Media.cat (amb el suport del Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació Escacc) mostra que el desplegament de la TDT local als Països Catalans no ha millorat la vertebració de l’espai català de comunicació. Afegeix que fins i tot en alguns territoris com el País Valencià ha suposat un retrocés.
Una de les conseqüències negatives de l’arribada de la TDT local és la irrupció de grups mediàtics espanyols en aquest àmbit, on abans tenien poca presència.
>> Podeu descarregar-vos l’informe des d’aquí: Informe sobre la TDT local als Països Catalans
L’informe “La TDT local als Països Catalans: una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l’espai català de comunicació” es presenta quan falten pocs dies per l’apagada de la televisió analògica, que és prevista pel 3 d’abril. L’autora de l’informe és la periodista Laia Altarriba, sòcia del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
La transició digital de la televisió ha comportat una reorganització del mapa televisiu als Països Catalans, especialment perquè s’ha ampliat molt el nombre de canals que arriben a les llars catalanes. En aquest context, la televisió local ha estat una de les que ha viscut més transformacions. La TDT local pública encara es troba en un procés força embrionari de dessenvolupament, però la TDT local privada ha avançat més i aquest 3 d’abril haurien d’estar emetent la majoria de canals que es van adjudicar. Media.cat ha volgut analitzar amb aquest informe com ha canviat aquest àmbit, especialment tenint en compte que les televisions locals, encara que fossin d’iniciativa privada, han estat històricament compromeses amb la llengua del país, s’han entès sovint com un servei públic i s’han preocupat per fer programació de proximitat.
147 canals de TDT local per als operadors privats als Països Catalans
Els territoris que analitza l’informe són Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, amb referències també a la Franja de Ponent. Queden fora de l’estudi la Catalunya Nord i Andorra, ja que en aquestes zones no hi ha demarcacions de TDT local (a Andorra només hi ha televisió nacional i a la Catalunya Nord l’àmbit de més proximitat és molt superior). Han quedat fora de l’estudi quatre demarcacions valencianes on encara no s’han adjudicat les llicències.
Els territoris analitzats estan dividits en 49 demarcacions, que abasten una o diverses comarques. En cada demarcació hi havia disponibles quatre canals, que s’han repartit de la següent manera: un o dos per fer-hi canals públics i tres o quatre per a canals privats. El resultat és que hi ha 147 canals de TDT local als Països Catalans que s’han posat a disposició d’operadors privats.
Els responsables de l’adjudicació d’aquestes 147 llicències han estat el Govern Balear, la Generalitat Valenciana, el Govern d’Aragó i el CAC (el Consell Audiovisual de Catalunya, per encàrrec del Parlament de Catalunya).
Només emeten la meitat dels que van rebre llicència
En el moment de l’apagada analògica definitiva més de la meitat (53%) dels canals de TDT local privada que van rebre una llicència no estan emetent: només emeten 63 dels 134 que donen cobertura als Països Catalans.
El territori on el balanç de l’encesa digital és més negatiu és les illes Balears, ja que només hi ha quatre canals en emissió dels 28 que es van adjudicar. I aquests quatre són dos a Menorca i dos a Eivissa i Formentera. A Mallorca, doncs, ni un sol canal de TDT local està emetent programació pròpia, però sí que ho fa un dels dos insulars privats (a les illes, a banda dels canals estatals, autonòmics i locals, també hi ha hagut adjudicacions d’àbmit insular).
Al País Valencià, només emet un 38%. En aquest territori, la majoria dels que no estan emetent pertanyen a grups de comunicació espanyols i també a algun d’autonòmic. A Catalunya, per contra, és el territori on hi ha més canals que emeten: el 69%.
D’avant d’aquesta realitat, l’informe conclou que el pla de transició a la TDT i les previsions de canals per demarcació no va ser realista.
Irrupció de grups espanyols, atenuada per la crisi
La distribució de les llicències ha permès la irrupció de grups de comunicació espanyols, que fins ara tenien un pes petit en la televisió local del país. En conjunt aquests grups tenen una quarta part de les llicències de TDT local als Països Catalans.
Tot i això, la crisi econòmica i la coincidència de diversos operadors amb perfil ideològic i programacions molt semblants en una mateixa demarcació ha perjudicat la implantació d’aquests grups, ja que molts d’ells han retornat la llicència o encara no han començat a emetre.
El que no es pot oblidar, però, és que molts d’aquests grups que no estan emetent programació pròpia, no han retornat les llicències i alguns estan connectats les 24 hores a les cadenes estatals del grup, fet que augment el percentatge dels canals que només emeten en castellà. A més, significa que estan incomplint la legalitat, ja que les condicions que van fixar els governs autonòmics per atorgar les llicències estipulaven que havien d’emetre un mínim d’hores diàries producció pròpia.
Els que fan continguts propis emeten majoritàriament en català
Una de les dades més positives de l’informe és que la llengua majoritària a la programació a la TDT local dels Països Catalans és el català: el 47% de canals de TDT local als Països Catalans emeten únicament en català i un altre 26% ho fan majoritàriament en aquesta llengua. Els que només emeten en castellà són el 10%, un 6% els que emeten majoritàriament en castellà i l’11% fan la meitat dels contiguts en català i la meitat en castellà.
Però tot i que tres quartes parts dels canals que estan emeten programació pròpia tenen el català com a llengua majoritària o exclusiva, cal tenir en compte que hi ha alguns canals que no s’han comptabilitzat en aquest percentatge. Són aquells que encara no han començat a emetre programes produïts per ells mateixos i amb continguts adreçats a la demarcació on donen cobertura, però sí que estan emetent: el que emeten 24 hores al dia és la programació d’àmbit estatal de la cadena espanyola a la que pertanyen, i tots els seus continguts són en castellà. Majoritàriament aquests canals estan al País Valencià, i això signigica que, si els comptem dins dels que emeten, que el 57% de canals de TDT local a les comarques valencianes emeten únicament en castellà.
És per tot això que l’informe conclou que la presència de continguts en llengua catalana a Catalunya i les Illes és similar a la que hi havia abans de la transició digital, però al País Valencià no s’ha avançat i, fins i tot, ha estat perjudicada per la irrupció d’aquests grups espanyols.
Afinitats ideològiques dels adjudicataris amb els governs
El color polític dels governs ha condicionat les empreses beneficiades de la TDT local. La situació, però, ha estat molt diferent en uns territoris que en uns altres. Així, l’informe explica que a Catalunya les llicències han recaigut en un ventall ampli de perfils ideològics dels propietaris de les empreses beneficiades per les adjudicacions. Això és conseqüència del fet que el Govern va delegar per llei les adjudicacions en el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), un organisme amb persones designades pels diversos partits polítics del Parlament de Catalunya.
Per contra, al País Valencià i a les illes Balears en el moment de les adjudicacions el Partit Popular tenia majoria absoluta als governs autonòmics, i això ha comportat que els grups afins ideològicament a aquest partit hagin obtingut la immensa majoria de les llicències. Això ha comportat que en algunes demarcacions l’espectre ideològic dels propietaris dels mitjans es mogui, només, entre la dreta i l’extremadreta.
Desaparició d’algunes televisions històriques
A Catalunya, de les 38 televisions locals privades que hi havia abans de la transició digital, 33 van aconseguir llicència de TDT. La situació, però, ha estat molt diferent a la resta de territoris, on el pas a la TDT ha impossibilitat de continuar a molts projectes televisius que feia anys que funcionaven i estaven arrelats al seu entorn.
A les illes s’ha trobat una sortida que no satisfà massa als operadors, però que no els ha forçat a desaparèixer del tot: s’han convertit en corresponsals del canal públic TV Mallorca. Al País Valencià, però, no hi ha hagut ni aquesta oportunitat i diverses televisions històriques no han pogut continuar emetent.
A València, a més, un projecte jove però que ja havia assolit una audiència regular d’uns 70.000 teleespectadors, InfoTV, també s’ha quedat sense llicència. Aquesta televisió havia nascut amb el compromís de fer uns continguts de qualitat, en català i compromesos amb el País Valencià, però el Govern Valencià no li va voler donar continuïtat.
Oportunitat perduda
Tot plegat, porta l’informe de Media.cat a concloure que les adjudicacions de la TDT local han estat una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l’espai català de comunicació.
A banda de la llengua i de la irrupció de grups espanyols, en aquest balanç també afegeix que l’intercanvi de programes entre televisions locals de diferents territoris autonòmics dels Països Catalans és anecdòtic, cosa que mostra que continua sense haver-hi circulació estable de continguts entre els diversos territoris.
I a partir del 3 d’abril?
Un cop s’apagui el 3 d’abril el sistema analògic televisiu, el procés de transició de la TDT local no haurà culminat. L’informe assenyala, d’una banda, que serà el moment que els governs autonòmics decideixin què fan amb els canals que han deixat buits alguns operadors que han renunciat a les llicències que havien obtingut.
D’una altra banda, amb la fi del procés serà el moment perquè els governs autonòmics (o el CAC, en el cas de Catalunya) revisin el compliment dels plecs de condicions que van elaborar per a l’adjudicació de les llicències. Serà la manera de garantir que els canals beneficiats compleixen amb els requisits lingüístics i de programació pròpia de proximitat que tots els governs van fixar. En el cas de no compliment de les condicions preestablertes, hauran de decidir com actuen sobre els operadors que, per exemple, no emeten producció pròpia sinó que connecten les 24 hores del dia amb la programació en castellà del grup espanyol al que pertanyen. En el cas dels operadors que no emeten i no han retornat la llicència, també caldrà estudiar com es resol la situació.
Finalment, l’informe també recull que en algunes demarcacions els operadors han expressats dificultats per omplir la programació amb continguts adequats al seu caràcter de televisió de proximitat i en llengua catalana. Aquesta situació es produeix especialment al País Valencià. Les converses que hi ha entre operadors locals per compartir programació o la possibilitat d’associar-se amb televisions locals d’altres territoris dels Països Catalans pot ajudar-los a omplir aquesta programació i a avançar en la vertebració de l’espai català de comunicació.
La Fundació Escacc s’incorpora a Media.cat
Aquest és el primer informe que es fa públic d’ençà que la Fundació Escacc s’ha incoporat com a patrocinadora dels estudis que elabora Media.cat. Amb l’acord que han establert Escacc i l’observatori Media.cat, la fundació donarà suport a tots els informes que s’elaborin durant aquest 2010.
Publicat a: Media.cat
