Ignasi Riera recomana l’acte “Els altres periodistes del 1939”
25/03/09 at 12:00 am
A continuació us reproduim l’article que Ignasi Riera ha escrit al diari Avui en motiu de l’acte que el Grup de periodistes Ramon Barnils ha organitzat aquest dimecres sota el títol d'”Els altres periodistes del 1939″.
——
Periodistes
IGNASI RIERA
Convocatòria per avui, dimecres, al Col·legi de Periodistes, amb el títol: Els altres periodistes del 1939, que convoca el col·lectiu Ramon Barnils, que va ser entranyable company meu de cole de jesuïtes un grapat d’anys. Hi diran la seva Oriol Cortacans, Josep Fontana, Quim Torra i Vicent Partal. Tractaran, em penso, de recordar les múltiples repressions de què van ser objecte els periodistes que es van negar a ser “periodistes uniformats”, per dir-ho amb l’expressió de Jaume Fabre. Hi va haver morts, empresonats, obligats a sotmetre’s o bé a l’exili cap a països llunyans o bé a l’exili interior. Hi ha tantes històries que hem tendit a considerar de lletra petita, d’excel·lents professionals relegats a seccions marginals. A més, havien perdut el dret a l’opinió lliure, a l’ús -en molts casos- de la llengua materna, a la capacitat de criticar les consignes dels vencedors. El franquisme va provocar un esvoranc molt greu en la vida social, cultural, cívica, institucional de la nostra petita pàtria. Els que negligeixen els efectes de tot allò que va ser desballestat i calcinat el 1939 són, a parer meu, lacais a sou a favor de l’amnèsia.
És bo recordar que tot el mal no venia pas de fora. Al meu llibre Els catalans de Franco -que té, òbviament, buits i errors- el llistat de compatriotes meus que van donar suport al nou règim és enorme. I explica com els camaleons van ser els pedagogs de tants i tants canvis camaleònics per ajudar a passar de republicans a franquistes i de franquistes a catalanistes de tota la vida.
Reflexió oportuna quan la precarietat laboral, la censura invisible (però eficaç) d’empresa, la impunitat dels poders polítics que ni dimiteixen després de les càrregues dels Mossos d’Esquadra contra periodistes identificats com a tals, no ajuden ni gaire ni gens a convertir els cants d’alegria en himne de la professió.
