‘El procel·lós camí de la llibertat de premsa’, una conversa organitzada pel Grup Barnils i el Teatre Lliure
22/11/16 at 7:31 pm
Des de fa tres temporades, el Teatre Lliure i la UPF organitzen una sèrie de debats i converses entorn les obres que es poden veure a l’espai teatral. D’aquesta manera, les xerrades que tenen lloc a l’Agora Lliure, com s’ha anomenat aquesta iniciativa, permeten reflexionar més enllà de l’espai escènic i parlar de les qüestions socials que aporten les obres representades al Lliure.
Des del 3 de novembre fins al 4 de desembre el Teatre Lliure acull l’adaptació de l’obra de l’escriptor Gabriel García Márquez ‘Relato de un náufrago‘ adaptada per Ignacio García May i dirigida per Marc Montserrat-Drukker. A partir de l’obra, el Lliure i el Grup Barnils han organitzat, el dissabte 19 de novembre, una conversa entre Sergi Franch, periodista i membre del Grup Barnils i Francesc Gil Lluch, editor d’Editorial Saldonar amb un suggerent títol: ‘El procel·lós camí de la llibertat de premsa’. Franch i Gil Lluch parlen de les limitacions, coaccions i impediments per al lliure exercici del periodisme moderats per Juan Carlos Olivares.
‘Relato de un náugrafo’, un reflexió a la llibertat de premsa
Luis Alejandro Velasco, mariner de l’armada colombiana, va naufragar al Carib el 1955. Unes condicions meteorològiques pèssimes, una maniobra poc afortunada i un sobrepes de càrrega fora de norma i legalitat (principalment per la mercaderia de contraban que transportava) van enfonsar el destructor Caldas. Velasco va ser-ne l’únic supervivent. el van rescatar deu dies després d’una balsa a la deriva. La seva història es va publicar per entregues al diari El Espectador de Bogotà. Un relat en primera persona que duia la firma de Gabriel García Márquez.
Una crònica periodística que s’ajustava a la realitat fins i tot en aquelles dades que es van perdre en el relat oficial elaborat per la dictadura militar del general Gustavo Rojas per evitar un escàndol de corrupció. García Márquez finalment va haver de marxar del país –i exiliar-se a París– pressionat per un Estat que no digeria que un periodista acusés l’Estado de mentider de manera implícita, enfrontant-lo a un contra-relat dels fets i dels motius que van portar al desastre del Caldas. Tampoc El Espectador no es va lliurar de la persecució dels militars.
Les limitacions, coaccions i impediments per al lliure exercici del periodisme són moltes i sovint tan subtils com l’autocensura. La temporada passada el Lliure va encarar l’assassinat de la periodista russa Anna Politkóvskaia a causa de les seves cròniques de la guerra i el terror txetxens. Un cas que, mal que sigui extrem, no és infreqüent. Però hi ha molts d’altres periodistes que són arrestats, obligats a deixar la feina o, com en el cas de García Márquez, d’emprendre el camí de l’exili per una qüestió tan elemental com fer d’advocats defensors de la veritat, per complir el seu deure deontològic.
relato_esp2
