Grup de Periodistes Ramon Barnils

Crònica de l’acte “Els altres periodistes del 1939”

26/03/09 at 12:00 am

“Els altres periodistes del 1939: catalanisme, cosmopolitisme, compromís”.
^{Crònica d’Arnau Urgell, membre del Grup de periodistes Ramon Barnils, publicada al portal NacióDigital.cat.}

per Arnau Urgell

Les mateixes parets que van viure “l’homenatge indigne” -en paraules de Vicent Partal- al franquista Carlos Sentís van acollir el record a una generació de periodistes oblidada i amb una carrera truncada per la repressió dels feixistes. I és que tal i com va recordar l’editor Quim Torra un 80% dels professionals de la comunicació de l’època republicana van haver d’exiliar-se. Tres elements defineixen “els altres periodistes del 1939”: catalanisme, cosmopolitisme i compromís -Torra va utilitzar les paraules que Julià de Jòdar fa servir per explicar l’obra d’un dels exponents d’aquesta generació, Just Cabot-.

El Grup de Periodistes Ramon Barnils va voler homenatjar-los, en un acte senzill però necessari, emotiu però al mateix temps racional i amb la voluntat de dignificar una professió que, segons Partal, no ha recuperat el nivell de l’època republicana.

L’editor d’A Contra Vent Quim Torra va glosar la importància d’una generació de periodistes republicans de gran valor literari i normalitzador de la llengua. Una premsa que “sembla escrita d’abans d’ahir”. Així mateix va explicar que el gran triomf del franquisme és haver-los perdut com a referents.

La llista és llarga (Xammar, Planés, Cabot, Tísner, Rahola, Peiró, Bellmunt..) i és que vora el 80% dels periodistes de l’època van haver-se d’exiliar i alguns, fins i tot, van ser executats. Per Torra, hi ha dues opcions, o triar els periodistes del catalanisme-cosmopolitisme-compromís (les tres ces “cabotianes”) o escollir els Sentís i Galinsonga “que ens han caigut a sobre”. El periodista Vicent Partal va afirmar que la concessió de la medalla al mèrit del Treball a Carlos Sentís “ha servit per clarificar actituds” i que va ser un “magnífic exemple de la perversió de la professió”. Així mateix va admetre que li havia “impactat” la reacció d’alguns periodistes suposadament “progres” en lamentar les crítiques realitzades des de mitjans com VilaWeb o des del mateix Grup de Periodistes Ramon Barnils.

Partal també va recordar que Sentís va ser franquista tant el 39 com el 50 i el 75 i que es “va tornar demòcrata quan era inevitable, fet especialment repugnant”. A banda, va coincidir amb el catedràtic d’Història, Josep Fontana, en assenyalar que la seva qualitat literària era ínfima. “Qui ha atorgat la medalla no tenia memòria, qui l’ha rebut no té vergonya” va concloure Fontana. La medalla, per cert, li va entregar un ministre socialista 70 anys després que Sentís entrés amb els feixistes per la Diagonal de Barcelona.
——
Podeu consultar també les valoracions de l’acte que n’han fet Joan Vila, membre de la junta del Grup de periodistes Ramon Barnils, i Humbert Roma, també soci del Grup.