Crida als col·legiats a adherir-se a a la protesta per la medalla a Carlos Sentís en un acte al Col·legi de Periodistes

01/02/09 at 12:00 am

El Grup de Periodistes Ramon Barnils fem una crida a les persones que estiguin col·legiades al Col·legi de Periodistes de Catalunya a adherir-se a la carta que volem adreçar al degà. El motiu de la carta és protestar pel fet que el Col·legi acollís l’acte de condecoració al periodista franquista Carlos Sentís i per les paraules elogioses que li va adreçar el degà del Col·legi.

El Grup de Periodistes ja vam manifestar públicament que considerava inacceptable que el Col·legi participés en la glorificació de Carlos Sentís, i però ara hem elaborat una carta per adreçar al degà on demanem que públicament esfaci enrere de les paraules elogioses cap a Sentís i que la Junta delCol·legi reconegui l’error que va cometre en acollir l’acte.

Els col·legiats que us hi volgueu adreçar podeu fer-nos-ho saber alcorreu: info [arroba] grupbarnils.cat.

CARTA ADREÇADA AL DEGÀ DEL COL·LEGI, JOSEP CARLES RIUS

Benvolgut Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya,
eldilluns 26 de gener el Col·legi de Periodistes de Catalunya va acollirl’acte d’entrega de la Medalla d’Or al Mèrit pel Treball que elMinisteri espanyol de Treball i Immigració atorgava a Carlos Sentís.Segons el web del Col·legi, vostè va obrir l’acte apuntant que aquesta”és una medalla al mèrit indiscutible” i va afegir que Carlos Sentís téuna biografia “única i irrepetible”.

Sóc coneixedor de la biogafia de Carles Sentís i trobo indignantque la nostra entitat acollís a la seva seu l’entrega d’aquestacondecoració, perquè:

  • Carlos Sentís va treballar com ainformador durant la guerra al servei de Cambó i, per tant, en contrade la legalitat republicana.
  • Carlos Sentís va entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939(exactament 70 anys abans que li hagueu entregat la medalla) amb elsexèrcits de Franco vestit de militar.
  • Carlos Sentís vaescriure, el mateix febrer de 1939: “¿Finis Cataloniae? El fin de unapelícula de gangsters, simplemente”. En aquest article qualifica degàngsters el president Companys, afusellat pels franquistes l’anysegüent, i la Generalitat de Catalunya.
  • Carlos Sentís va ser un periodista que va treballar llargament pel règim franquista i mai se n’ha penedit públicament.
  • CarlosSentís va ser degà del Col·legi de Periodistes entre el 1986 i el 1991,però mai va ser votat en unes eleccions obertes als col·legiats, sinóque, com a antic president de l’Associació de la Premsa de Barcelona–organisme hereu també de la dictadura- i davant la manca d’una altracandidatura, va assumir el càrrec de degà del CPC fins que el 1991 vaser substituït per Josep Pernau, un periodista de tarannà claramentdemocràtic

Per això, com a col·legiat/da, demano que vostè públicament esfaci enrere de les paraules elogioses cap a Sentís i que la Junta delCol·legi reconegui l’error que va cometre en acollir l’acte.

Perla memòria de les perones que van patir la dictadura franquista, esperoque prengui en consideració aquesta petició. Si no, em plantejaré elpaper que actualment juga el Col·legi com a portaveu de la professió ila meva continuïtat com a col·legiat.

Atentament,
[noms de les persones que firmem la carta]