Diagnòstic força positiu per al català als mitjans en la taula rodona organitzada pel GPRB i Òmnium
16/02/09 at 12:00 am
La qualitat de la llengua catalana als mitjans de comunicació del país és alta. Aquesta és la premissa que comparteixen tots els ponents que van participar a la taula rodona organitzada conjuntament pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i Òmnium Cultural el dijous 12 de febrer. La seu d’Òmnium a Barcelona va acollir el debat.
Els convidats eren persones que treballen la llengua catalana, ja sigui des del punt de vista acadèmic, de la docència o des dels mateixos mitjans de comunicació. La convocatòria l’havia suscitada la reflexió que havia fet Joan Martí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, on lamentava el mal ús de la llengua que fan molts periodistes i proposava sancions per resoldre-ho. Oriol Cortacans, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, en presentar la taula va explicar que la preocupació per l’ús correcte i adequat de la llengua no hauria d’aixecar reaccions en contra, i que és una preocupació present també en altres indrets on la llengua viu en un context molt més favorable, com Anglaterra o l’Estat francès.
Durant la taula rodona, doncs, els tres convidats van coincidir en la qualitat de la llengua amb la que s’expressen els periodistes, però també van compartir la necessitat de continuar treballant per millorar-la. En aquest sentit, Jordi Ginebra, professor del Departament de Filologia de la URV, va subratllar que “s’ha de ser rigorós i curós en l’ús de la llengua, però alhora hem de saber en quin context estem”.
Sobre aquest context, la cap de l’Àrea de Llengua de l’Institut Ramon Llull, Mavi Dolz, va subratllar que els periodistes han de tenir un bon coneixement de la llengua, però que alhora han de ser flexibles: “Cal tenir en compte que ara hi ha els catalanoparlants vells i els nous, i que si som excessivament curosos els catalans nous no s’animaran a parlar en català. Al periodista li hem d’exigir un bon nivell de llengua, però alerta si són nous catalanoparlants, perquè si no els integrem els tindrem en contra”.
Dolz també va voler destacar que la preocupació per la influència de les noves tecnologies en la llengua no és una situació que estigui ressentint només el català, sinó que la resta de llengües també se n’estan ressentint. És per això que per Dolz és important no oblidar que “l’estàndard és viu cada dia, perquè cada dia apareixen paraules noves i n’oblidem d’altres”.
Jordi Ginebra va coincidir en la necessitat de crear una situació en què la gent que no és catalanoparlant se senti atreta per la llengua catalana. I va posar com a exemple la feina que fan les emissores musicals del Grup Flaix i també RAC 105.
Precisament un altre dels tertulians era Jaume Salvanyà, responsable del departament d’assessorament lingüístic del Grup Flaix, que va explicar com tracten la llengua des d’aquest grup, que ha situat les seves emissores entre les radiofórmules més escoltades. Des del primer moment l’aposta del grup va ser no només que la llengua catalana fos la vehicular en tots els programes, sinó construir estil lingüístic que s’apropés al llenguatge dels joves però que fos correcte. Salvanyà va explicar que aquesta és una tasca que fan conjuntament entre els periodistes i els assessors lingüístics. A partir d’aquesta tasca han pogut proposar un vocabulari genuí que permeti atreure els joves però que no caigui en barbarismes. D’aquesta feina n’ha nascut el diccionari del català col·loquial del Grup Flaix.
