Sentís
13/02/09 at 12:00 am
>> Article de Ferran Casas al bloc El Sedàs
Fa uns dies el ministeri de Treball va condecorar amb al Medalla del Mèrit el nonagenari periodista Carlos Sentís atenent a la seva trajectòria i els seus suposats mèrits professionals.
L’almivarada acollida que, sota la presidència del ministreCorbacho, van donar a l’entegra de la guardó el Col•legi de Periodistesi el seu degà ha indignat, i amb raó, a part de la professió. El Grupde Periodistes Ramon Barnils ha sabut vehicular el malestar i haaixecat la veu per dir que ja n’hi ha prou. El degà del Col•legi, quepassa per progressista, ha fet com si la cosa no anés amb ell mentrebona part dels apòstols de la correcció política han fet correr rius detinta per elogiar Sentís i carregar contra els trabucaires del gremi.
I és que ara es veu que no n’hi ha prou amb que persones que, comSentís, van col•laborar de forma activa i al més alt nivell amb elrègim feixista i genocida de Franco (fent fins i tot d’espia) no haginhagut de sotmetre’s mai a cap tribunal, sinó que, a més, cal anarbesant per allà on passen. No sóc massa partidari del que algunsentenen per revenjes i em ressigno a passar pàgina però crec que ésinacceptable oblidar què va passar i on va ser cadascú. En Sentís potfer de periodista, parlar i escriure com li plagui. Ell, a diferènciad’ altres, ho ha pogut fer durant i després del franquisme.
Però la medalla de Sentís constata també fins a quin punt el governespanyol exerceix certa doble moral amb els temes de la memòria i al’hora d’aplicar el principi de justícia universal. L’esquerraespanyola no vol renunciar a que els seus magistrats puguin jutjar (oho intentin) dictadors, torturadors i genocides d’Argentina, Israel oqualsevol altre racó del món. Però ai dels que gosin a assenyalar ambel dit els feixistes de casa! Què passaria si, posem per cas, un jutjatde Tel-Aviv reclamés l’extradició de Fraga, Sentís i Martín Villa perla seva col•laboració amb Franco i la d’aquest amb Hitler?
