Estirar fils per no esdevenir transmissors del poder
19/11/08 at 12:01 am
“Periodisme d’investigació, és que n’hi pot haver d’altre?”.Aquesta és la premissa que van compartir els dos ponents i el moderador de la taula rodona que el Grup de Periodistes Ramon Barnils va organitzar el dijous 13 de novembre a la Facultat de Comunicació de la UAB. Els convidats a debatre sobre el periodisme d’investigació eren Xavier Muntanyà, qui va ser alumne de Barnils, i David Fernández, de les fornades de periodistes més recents que comparteixen amb Barnils la manera d’entendre la professió. Moderava Humbert Roma, soci del Grup de Periodistes i veterà periodista que ha treballat en revistes com El Triangle i La Terra, i que ha estat professor de la UAB.
Xavier Muntanyà va ser l’encarregat de començar, i ho va fer recordant Ramon Barnils com a professor, i especialment la feina queva encarregar a un grup de nou alumnes, entre els quals s’hi comptava ell mateix: fer una investigació sobre l’execució el 1974 de Salvador Puig Antich, posant l’accent sobretot en saber què era el MIL, grup al qual pertanyia, i el context social i polític de l’època. Aquella investigació es va convertir en un llibre: “La torna de la torna”, escrit conjuntament per tots aquells alumnes, amb la supervisió d’en Ramon. Era la primera investigació periodística de Muntanyà, però no va ser l’última, perquè des que en Ramon Barnils li va encendre aquella espurna, no l’ha abandonada. D’aquella recerca a la més recent pel·lícula “Salvador” o al llibre escrit per Francesc Escribano (“Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich”) hi ha un abisme, per Muntanyà: “Aquests altres productes formen part d’aquesta tendència que hi ha actualment d’enfocar els temes des d’un punt de vista que en diuen ‘humà’, però el que fan al cap i a la fi és trivialitzar-ho tot”. I en va posar un altre exemple: fa unes setmanes la conselleria d’Interior va convidar un grup de periodistes a visitar una presó acabada de construir; l’excusa era mostrar en quines condicions viurien els presos. “Això és senzillament propaganda. Enlloc d’anar-hi i fer la crònica de com són les cel·les, els periodistes s’haurien d’haver preguntat perquè augmenta el número de presos”.
“La informació és un antídot contra el poder icontra els abusos del poder”. David Fernández n’està convençut, i ho afirma a partir de la seva experiència amb el grup d’investigació encapçalat pel periodista basc Pepe Rey a les revistes “Ardi Beltza” i “Kalegorria”, totes dues clausurades per ordre del jutge Garzón. Una eina que proposa Fernández per trencar el silenci imperant és recórrer a les hemeroteques per recuperar el passat i a estirar fils per descobrir la veritat. I és que en contrast amb la presència del president Montilla fent-se la foto a la presentació de la pel·lícula “Salvador”, Fernández va recordar que quan dins del PT (Partit dels Treballadors, del qual Montilla va formar part) es va debatre si calia mobilitzar-se perquè no executessin a Salvador Puig Antich, l’actual president va respondre: “Jo no em moc per delinqüents”.
Humbert Roma es va afegir al debat per posar un exemple: El Comitè de Drets Humans de l’ONU acaba de presentar un informe on denuncia la pràctica de la tortura a l’Estat espanyol i l’existència de l’estat excepció per una part de la ciutadania, en referència al recent procés 18/98 contra l’independentisme basc; i resulta que cap mitjà de comunicació n’ha donat notícia, l’únic que han ressenyat és que l’informe felicita el procés obert contra el franquisme arran de la qüestió de les foses comunes. Contra aquesta ceguesa del mitjans, Romva va reivindicar la manera d’exercir la professió de Barnils, segons la qual només hi ha dues opcions: o em quedo amb el que em donen o vaig més enllà. Això significa que els periodistes han d’aprendre a estirar fils, i no només ser simples transmissors dels missatges del poder.
Documents relacionats: Informe de l’ONU
228ComiteDretsHumans_ONU
