Aquests dies, parlant amb molts companys i col.legues, he constatat que hi ha una impressió generalitzada sobre el Col.legi de Periodistes, que es pot resumir en una frase: ”El Col.legi no serveix per a res”. Aquesta ha estat la resposta, gairebé unànime, a la pregunta: “Estàs col.legiat?” al marge de si, efectivament, ho estaven o no.
Amb aquest panorama tan engrescador, algú es pot preguntar què m’ha mogut, què ha mogut a tots els membres de la llista a promoure una candidatura alternativa. Doncs, precisament això: haver comprovat com s’està devaluant l’organisme que hauria de defensar la nostra professió.
Ja sé que cal una gran dosi d’ingenuïtat per pensar que un grup de gent tan reduït, diferent i divers pugui fer alguna cosa. Però, si més no, hem aconseguit iniciar un debat sobre la professió que esperem tingui continuïtat, independentment dels resultats del dia 12.
Voluntat i idees no ens en falten, tampoc coratge i arguments per defensar la nostra professió. Són els mateixos que hem fet servir per dir a tots els patits polítics –insistim: tots!- que els blocs electorals són un menyspreu a la llibertat d’informació i, per tant, als drets dels ciutadans. Igual que haver d’informar sobre actes als quals no podem accedir i haver de cobrir conferències de premsa en les que no es pot preguntar lliurement. Per no parlar de l’episodi del Carmel. En aquell cas, sense complexos i amb arguments inequívocament professionals, li vam dir al Govern que s’havia equivocat.
De fet, som la generació que, sense promoure-la, més hem patit la connivència entre polítics i periodistes, que s’arrossega des de la Transició i que, a la llarga, s’ha acabat convertint en submissió. I amb això no estic dient que actuem contra els partits i les persones que els dirigeixen, com des d’ alguns sectors es vol fer creure. Ells no són el nostre “adversari”. L’”adversari” el tenim a casa, dins de la professió. Són aquells als quals ja els està bé aquesta connivència amb el poder perquè, a còpia d’anys, han acabat no entenent el periodisme de cap altra altra manera.
Doncs sí. Hi ha una altra manera: El periodisme que té com objectiu donar una interpretació de la realitat honesta, explicar la veritat. I això només s’aconsegueix amb periodistes ben documentats, amb esperit crític i amb el compromís ètic que comporta, necessàriament, gestionar un servei públic tan essencial com la informació.
I si, a més a més, estem organitzats, és possible que la professió pugui recuperar el prestigi.
La dignitat, ja la tenim.
