Extret del Col·legi de Periodistes de Catalunya (en format .doc):
Estimades companyes i estimats companys
Davant la impossibilitat de plasmar a la junta de govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya la pluralitat sortida de les elecciones del 12 de desembre, he decidit renunciar al Deganat pel que vaig ser elegit aquell dia.
Quan l’estiu passat alguns companys em van plantejar des de diferents àmbits que em presentés a les eleccions pel Deganat, em vaig oposar. Si finalment vaig decidir presen-tar-me va ser per unir en una candidatura dues iniciatives que tenien molts punts en comú però que no es posaven d’acord. Sumar esforços en la defensa dels drets professionals ha estat en tot moment el meu propòsit, compartit, tot s’ha de dir, pel conjunt de la candidatura que m’ha donat suport. Això és va concretar en un programa obert i en una campanya plantejada sempre en positiu, formulant propostes i no responent a les provocacions, allunyada de la baralla personalista i la demagògia. Tot amb la idea de no posar entrebancs a la col.laboració de les dues candidatures després de les eleccions.
La mateixa nit electoral, quan ja havia estat elegit degà però encara no és coneixien els resultats de la demarcació de Barcelona, vaig reiterar la meva oferta de col·laboració. Una setmana després, aquesta es va concretar en una proposta equilibrada de distribució dels llocs de responsabilitat que fixava un marc on tothom, al meu parer, podria treballar a gust. En concret vaig oferir dos vicedeganats a la candidatura opositora i només un a la que em donava suport. Aquest desequilibri el compensava amb la assignació dels altres dos llocs de la permanent que corresponen a la demarcació de Barcelona a dos membres de la candidatura guanyadora. Les quatre persones propossades per a comandar la demarcació de Barcelona figuraven entre els sis més votats pels col·legiats.
A la reunió per constituir la junta barcelonina, que va tenir lloc el 21 de desembre, l’oferta va ser rebutjada de pla sense el més mínim reconeixement de l’esforç d’integració que suposava. A una reunió posterior de quatre persones, més distesa, se’m va demanar que canviés un dels noms que havia proposat representant la candidatura guanyadora. He volgut portar fins a l’extrem les meves idees d’integració, però anar més enllà de l’oferta exposada el dia 21 hauria traït el resultat electoral. Sense cap garantia, a més, de la lleial-tat de tots a l’institució.
Una imatge crec que pot ajudar a entendre la situació. Jo creia que es jugava un partit de tenis i em vaig preparar per a un partit de tenis, però d’altres van preferir un combat de boxa i es van preparar per a boxejar. La meva candidatura i jo hem posat l’èmfasi en la reivindicació dels drets dels periodistes i en modernitzar el Col·legi per a defensar millor aquets drets. L’altra candidatura ha concentrat els seus esforços en subratllar les mancances del Col·legi i desqualificar alguns companys i companyes. Aquesta asimetria ha continuat després de les eleccions i és la causa de la meva dimissió. Estic preparat per a jugar al tenis però no per a boxejar. Em sento capaç de coordinar les sensibilitats més diverses si hi ha objectius comuns, però no soc la persona adequada per a organitzar la de-fensa del Col·legi d’un assalt organitzat. La meva dimissió no sé si pot servir per redreçar la situació però, com a mínim, fa palesa la crua realitat.
Això és tot. Desitjo el millor pel Col·legi i ofereixo el meu esforç per a la recerca de solucions que el consolidin com la casa comú dels periodistes catalans.