CCMA, transparència i ajuts públics centren el debat sobre polítiques de comunicació

24/11/10 at 12:00 am

La CCMA, la desgovernamentalització dels òrgans de govern i els ajuts públics van ser els temes més tractats en la sessió oberta sobre polítiques de comunicació que vam celebrar ahir a l’IEC, organitzada per Escacc i OPC InCom-UAB, ambla col·laboració de la Societat Catalana de Comunicació (SCC). El debat es va poder seguir,també, via Twitter ( veure tot sels comentaris). A continuació expliquem detalladament com va anar i què es va debatre.

Presentacions i reflexions prèvies

La sessió va començar amb una breu presentació feta pels tres representants de les entitats organitzadores de l’acte. Rosa Franquet (IEC) va presentar l’acte tot lloant la importància dels temes que s’hi tractarien i la idoneïtat del moment de celebrar-lo (en plena campanya electoral). Va presentar els representants dels partits polítics: JaumeCiurana (CiU), Joan Ferran (PSC), Carles Mundó (ERC), SantiRodríguez (PP) i Jordi Guillot (ICV-EUA), i va excusar la presència de C’s per motius d’agenda.

Per Àlex Gutiérrez, president d’Escacc,que va explicar el funcionament del debat i el va moderar, la sessió era rellevant pels objectius d’Escacc i, aprofitant l’avinentesa, va explicar l’espai comú que hem creat amb OPCInCom-UAB: l’ Observatoride Polítiques de Comunicació (ben aviat disposarem d’una entrada única al web d’Escacc amb tots els continguts que generem conjuntament).

I, finalment, Isabel Fernández (OPC InCom-UAB), que aportava la visió acadèmica del tema, va fer públiques tres reflexions per “revitalitzar la democràcia”:

a) Despartització dels òrgans de govern i mitjans púbics, fent especial èmfasi en el CAC i la CCMA.
b) Crítica als blocs electorals, basada en un estudi elaborat per l’InCom, on es demostrava que el cas estatal és únic a nivell europeu.
c) Crida a donar veu als mitjans del tercer sector, els fets per col·lectius socials. Considera que cal fomentar-ne la seva visibilitat i proposa mecanismes de col·laboració entre els mitjans públics i els mitjans socials, a l’estil del què ja succeeix a Holanda.

La primera ronda de paraules se centra en la CCMA

Fetes les presentacions, la sessió va començar amb un torn de paraules molt breu on cada representant polític oferia la seva visió de les polítiques de comunicació. De menys a més representació, en un parell de minuts, van desgranar alguns dels temes que, posteriorment, es desenvoluparien.

La idea dels organitzadors era fomentar el debat i centrar-lo en temes concrets, obviant proclames electoralistes, cosa que es va aconseguir amb un bon nivell a la taula i, més tard, entre el públic assistent, obrint temes amb preguntes molt ben fonamentades.

Per Guillot (ICV-EUA), el desenvolupament legislatiu dels darrers set anys ha ajudat a fer avançar l’espai comunicatiu català, amb el qual –va afirmar–s’hi sent identificat. I, va llançar tres prioritats del seu partit:
1) fomentar la col·laboració entre mitjans públics per gestionar millor les despeses;
2) donar més i millor suport al sector de la ficció audiovisual;
3) seguir donant suport al sector privat.

Santi Rodríguez (PP) va voler remarcar la diferència entre el sector de la ràdio i el de la televisió, deixant entendre que la primera ja està consolidada, mentre que el sector televisiu té i tindrà més problemes. Segons el representant popular, la Llei de la CCMA ha estat positiva en la regulació de les novetats tecnològiques, però negativa en el tema de la governança.

Mundó (ERC) va remarcar que la CCMA és una “eina imprescindible” de país i és important pel grau d’afectació que té respecte sectors com els actors,el doblatge, els guionistes, etcètera, fet, aquest, que relacionava amb les indústries culturals en general. Per altra banda, va destacar que la Llei de política lingüística del 1998″obliga” a aplicar la discriminació positiva de la llengua catalana i va remarcar que en els darrers anys–recordem que és l’actual secretari general de Cultura i Mitjans Audiovisuals de la Generalitat– s’ha avançat en les audiències de mitjans encatalà de TV, ràdio, digitals,etcètera.

Joan Ferran (PSC) va basar la seva primeraintervenció remarcant la gran rellevància que va tenir el debat sobre l’audiovisual que es va fer l’any 1999a Catalunya, “un debat molt important”, va afirmar, que és l’embrió de tres lleis aprovades a partir del 2003: CAC, Audiovisual de Catalunya i CCMA.

I, finalment, Ciurana (CiU) va centrar-se en les tres prioritats del seu partit, quant a polítiques de comunicació:
1) element clau de la qualitat democràtica (versus control social);
2) importància de la fortalesa de la indústria de la informació, concretada en indústries fortes i grups potents;
3) interpretar la comunicació com a vehicle cultural i lingüístic.

Diferents formes d’entendre la transparència i la desgovernamentalització

Cirana, tot i afirmar que no tenen en el programa electoral la intenció de reformar la Llei de la CCMA,sí que va obrir la caixa dels trons: va criticar la reforma de la Llei de la CCMA feta, segons va afirmar, per “interessos partidistes”.

La rèplica de Mundó no es va fer esperar: “què hi ha de més democràtic que sigui el Parlament qui escolleixi els òrgans de govern?”.I, va demanar que s’aportessin “alternatives” si es vol debatre el tema. Contra la imposició de què havia parlat Ciurana, Mundó va remarcar-ne el “bloqueig”.

La renovació de la presidència de la CCMA va centrar força intervencions dels ponents. Recordem que la llei regula aquests nomenaments de la següent manera: 2/3 de la cambra i, si en tercera votació no s’aconsegueix, espassa a aprovar per majoria absoluta.

Per Ferran, que també va parlar del “bloqueig”convergent, la CCMA no es pot permetre interrupcions per desgovernança, ja que el pes econòmic que representa per molts sectors obliga a prendre decisions.

Guillot, seguint la mateixa tònica dels representants d’ERC i PSC, va afirmar que l’actual CCMA s’ha anat apartant del poder polític. Amb tot, va dir que no s’ha acabat del tot la feina, que han quedat algunes ombres pel camí que cal solventar, com per exemple el perfil dels aspirants proposats pels partits polítics. Defensa si, però amb autocrítica. Per altra banda, va criticar que mensualment els polítics hagin de avaluar la CCMA. Com a alternativa,creu més adient i suficient el control que ja està fent el CAC.

Santi Rodríguez va llançar una crítica directe als tres partits del govern, respecte al nomenament del president de la CCMA: el què no es pot permetre és el “pacte encobert” que tenien PSC, ERC i ICV, mitjançant el qual es deixava a ERC escollir qui havia de ser el president/a de laCCMA.

Abans de passar a nous temes, Mundó va voler remarcar que “abans era el president de la generalitat” qui nomenava, mentre que amb les noves normatives aprovades “ara (amb la llei) s’ha desgovernamentalitzat”.

Gairebé unanimitat en la defensa del finançament mixt dels mitjans públics

El finançament dels mitjans públics va ser un altre dels temes destacats en la sessió oberta sobre polítiques de comunicació, aquest cop a proposta del públic assistent. L’única discrepància va venir del representant del PP qui, tot i defensar també el finançament mixt, va remarcar la diferència de tracte que –a parer seu– s’ha de dispensar a la ràdio ia la TV. Santi Rodríguez defensa la supressió gradual de la publicitat a Catalunya Ràdio.

Per Ciurana, el fet diferencial el marca el tema lingüístic, cosa que condiciona el sistema de finançament. Centrant-se en Com Ràdio, va afirmar que la tendència que ha de seguir és la de convertir-se en proveidora de continguts per a les emissores locals.

Guillot va tornar a focalitzar el tema en la col·laboració entre mitjans públics”per no malvaratar despeses”. I, respecte a la publicitat,basant-se en com ha anat la supressió de la publicitat aFrança, va dir que “treure la publicitat de la TV pública no vol dir que aquesta vagi directament a les privades”, ja que–segons Guillot– aquest intercanvi d’inversió depèn més de les audiències.

Suports estructurals, si, però amb matisos

Els ajuts als mitjans es veuen necessaris per totes les formacions polítiques, amb tot, l’important del tema són els matisos que van anar desgranant els seus representants.

Per Ciurana, no s’ha de mantenir l’status quo perquè si, cal fomentar, també, la creació de nous mitjans, noves empreses,etcètera.

Mundó va afirmar que el sistema actual és “el menys imperfecte”, i va fer una aferrissada defensa de la transparència que l’actual departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha incorporat. La compensació pel tema lingüístic també va ser desgranat pel representant d’ERC.

Ferran va introduir altres temes, entre els quals va defensar la internacionalització de la indústria audiovisual.

Per Guillot, que seguint la tònica de Mundó, també va defensar les millores incorporades en transparència, va remarcar una “assignatura pendent”: el tercer sector, els mitjans socials.

Per Santi Rodríguez “no hi poden haver empreses privades que esperin ajuts públics per quadrar els comptes”, calen projectes,concretar objectius i resultats objectivables i concrets.

Mundó va respondre a Rodríguez que a les subvencions s’hi han sumat els préstecs.

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació: si o no?

Tot i que només el programa electoral d’ERC preveu aquesta conselleria de forma expressa, la resta de representants es van mostrar favorables a mantenir el tractmanet conjunt de cultura i comunicació, amb certs matisos.

Ferran va parlar de “continuar igual”, Ciurana de “tractament conjunt”, Guillot va avidar que cal “evitar que Comunicació torni a Presidència” i Rodríguez “no descarta que Comunicació estigui a cultura”.

Neutralitat a la xarxa, enfortiment del mercats en llengua catalana i Llei del cinema

Finalment, es va obrir un petit debat sobre tres temes concrets, en els que els representants polítics s’hi havien de posicionar: neutralitat a la xarxa,enfortiment del mercat en llengua catalana i Llei del cinema. La uninimitat va ser gairebé total en el conjunt de respostes, amb l’excepció del PP respecte a la Llei del cinema.

Blocs electorals: una reflexió

Al llarg de la sessió, en les intervencions dels representants polítics ja hi va aparèixer el tema dels blocs electorals. Però va ser en el torn de preguntes del públic quan Santiago Ramentol va fer una extensa exposició del tema tot contraposant blocs eletorals vs premsa i TV privades.

La reflexió partia d’una posició contrària als blocs electorals, però extensament matisada, ja que es deixava la porta oberta a aquest sistema “en part necessari” degut a la perversió del periodisme privat al cobrir el què és notícia.

Per tant, no està de més obrir el debat en aquesta disjuntiva, que afecta a molts més aspectes que el simple període electoral.

La sessió va acabar amb l’entrega per part del president d’Escacc als representants polítics de l’informe elaborat per Escacc i la Plataforma per la Llengua sobre el tractament de la llengua catalana en les televisions privades.