L’estudi analitza els set diaris amb paper amb més lectors, la seva versió digital i també els diaris més llegits. Els autors de l’informe són els periodistes Oriol Lladó i Albert Punsola.

La principal conclusió de l’informe és que “l’anàlisi informativa de les consultes del 28-F evidencia un tractament molt desigual i que consolida clarament les dues narracions sobre el país ja observades en l’anterior onada. Una visió entusiasta i clarament compromesa amb el procés i una altra de reticent i distanciada, poc convençuda de la influència política de la iniciativa i de la implicació i interès de la ciutadania”. Afegeix que l’anàlisi fet mostra que “els mitjans que menystenen el procés de consultes informen menys i tracten poc la campanya”.

Els autors de l’informe consideren que “malgrat la desaparició de l’efecte novetat, la iniciativa ciutadana que impulsa les consultes continua presentant trets molt singulars, d’interès polític i sociològic”. Destaquen que la xifra de persones implicades és molt elevada i justifica una bona cobertura: 80 municipis de 25 comarques i 290.012 ciutadans cridats a votar. I afegeixen: “És, des d’aquest punt de vista,i també per la mobilització ciutadana que suposa, un fet clarament noticiable més enllà de tendències ideològiques o punts de vista”.

A diferència del que havia succeït amb el referèndum d’Arenys de Munt o fins i tot en alguns casos el 13-D, “tot i l’existència de la visió reticent no hi ha en cap dels mitjans estudiats una oposició activa al procés ni tampoc un punt de vista nacional espanyol que consideri les consultes com un fet intolerable o il·legal”. En aquesta ocasió, diuen, “la reticència s’expressa amb el silenciament o amb una explicació parcial del fenomen”.

L’estudi analitza que la cobertura va ser diferent abans i després de les consultes: “El desinterès dels mitjans menys convençuts del pes polític de les consultes, però, es canvia per un lleuger interès una vegada s’han sabut els resultats per remarcar-ne els aspectes més decebedors des del punt de vista sobiranista com la baixa participació, amb diverses interpretacions segons la línia del mitjà”.

Pel que fa a les especificitats en el tractament, l’informe destaca que “la posició més reticent dels dos grans diaris que arriben a tot el país (La Vanguardia i El Periódico) és periodísticament i políticament significativa; que aquests dos diaris fessin una gran aposta informativa per l’editorial conjunt, però no l’hagin fet per les consultes és un indicador de les diferències encara existents entre catalanisme i sobiranisme”.

Els digitals, més a prop dels plantejaments sobiranistes
L’informe ha detectat una diferència entre el tractament que fan els mitjans en paper i digitals, i ho analitza de la següent manera: “Els sectors més innovadors de la informació, que són els diaris digitals, formen un mainstream paral·lel en el medi Internet on hi ha una realitat sensiblement diferent: un punt de vista nacional més hegemònic on un percentatge major de mitjans es troben més a prop dels plantejaments sobiranistes”.

En aquest sentit, l’estudi comença a mostrar com els mitjans digitals mantenen cada vegada més una agenda pròpia i una manera d’enfocar la informació més propera i sensible al territori.

Presentació a la ciutat més gran que celebra consulta
L’informe s’ha presentat aquest dimarts al matí a Lleida, la ciutat més gran on diumenge que ve, 25 d’abril, se celebrarà consulta sobre la independència. Cal recordar que aquesta tercera gran onada suposarà que es realitzin consultes a 187 municipis -dels quals 15 capitals de comarca- amb un  cens electoral que superarà el milió de persones.

>> Informe complet: “El tractament informatiu del 28-F. Anàlisi de la cobertura de les consultes sobre la independència en els principals mitjans escrits en paper i digitals” (pdf)

• Oriol Lladó i Albert Punsola, periodistes i autors de l'informe
• Humbert Roma, periodista, soci del Grup de Periodistes Ramon Barnils i membre del consell de redacció de Media.cat
• Manel Lladonosa, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Lleida

Sant Cugat recorda la figura de Ramon Barnils nou anys després de la seva mort

>> Video sobre Ramon Barnils

Una de les conseqüències negatives de l’arribada de la TDT local és la irrupció de grups mediàtics espanyols en aquest àmbit, on abans tenien poca presència.

>> Podeu descarregar-vos l’informe des d’aquí: Informe sobre la TDT local als Països Catalans

L’informe “La TDT local als Països Catalans: una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l’espai català de comunicació” es presenta quan falten pocs dies per l’apagada de la televisió analògica, que és prevista pel 3 d’abril. L’autora de l’informe és la periodista Laia Altarriba, sòcia del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

La transició digital de la televisió ha comportat una reorganització del mapa televisiu als Països Catalans, especialment perquè s’ha ampliat molt el nombre de canals que arriben a les llars catalanes. En aquest context, la televisió local ha estat una de les que ha viscut més transformacions. La TDT local pública encara es troba en un procés força embrionari de dessenvolupament, però la TDT local privada ha avançat més i aquest 3 d’abril haurien d’estar emetent la majoria de canals que es van adjudicar. Media.cat ha volgut analitzar amb aquest informe com ha canviat aquest àmbit, especialment tenint en compte que les televisions locals, encara que fossin d’iniciativa privada, han estat històricament compromeses amb la llengua del país, s’han entès sovint com un servei públic i s’han preocupat per fer programació de proximitat.

147 canals de TDT local per als operadors privats als Països Catalans

Els territoris que analitza l’informe són Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, amb referències també a la Franja de Ponent. Queden fora de l’estudi la Catalunya Nord i Andorra, ja que en aquestes zones no hi ha demarcacions de TDT local (a Andorra només hi ha televisió nacional i a la Catalunya Nord l’àmbit de més proximitat és molt superior). Han quedat fora de l’estudi quatre demarcacions valencianes on encara no s’han adjudicat les llicències.

Els territoris analitzats estan dividits en 49 demarcacions, que abasten una o diverses comarques. En cada demarcació hi havia disponibles quatre canals, que s’han repartit de la següent manera: un o dos per fer-hi canals públics i tres o quatre per a canals privats. El resultat és que hi ha 147 canals de TDT local als Països Catalans que s’han posat a disposició d’operadors privats.

Els responsables de l’adjudicació d’aquestes 147 llicències han estat el Govern Balear, la Generalitat Valenciana, el Govern d’Aragó i el CAC (el Consell Audiovisual de Catalunya, per encàrrec del Parlament de Catalunya).

Només emeten la meitat dels que van rebre llicència

En el moment de l’apagada analògica definitiva més de la meitat (53%) dels canals de TDT local privada que van rebre una llicència no estan emetent: només emeten 63 dels 134 que donen cobertura als Països Catalans.

El territori on el balanç de l’encesa digital és més negatiu és les illes Balears, ja que només hi ha quatre canals en emissió dels 28 que es van adjudicar. I aquests quatre són dos a Menorca i dos a Eivissa i Formentera. A Mallorca, doncs, ni un sol canal de TDT local està emetent programació pròpia, però sí que ho fa un dels dos insulars privats (a les illes, a banda dels canals estatals, autonòmics i locals, també hi ha hagut adjudicacions d’àbmit insular).

Al País Valencià, només emet un 38%. En aquest territori, la majoria dels que no estan emetent pertanyen a grups de comunicació espanyols i també a algun d’autonòmic. A Catalunya, per contra, és el territori on hi ha més canals que emeten: el 69%.

D’avant d’aquesta realitat, l’informe conclou que el pla de transició a la TDT i les previsions de canals per demarcació no va ser realista.

Irrupció de grups espanyols, atenuada per la crisi

La distribució de les llicències ha permès la irrupció de grups de comunicació espanyols, que fins ara tenien un pes petit en la televisió local del país. En conjunt aquests grups tenen una quarta part de les llicències de TDT local als Països Catalans.

Tot i això, la crisi econòmica i la coincidència de diversos operadors amb perfil ideològic i programacions molt semblants en una mateixa demarcació ha perjudicat la implantació d’aquests grups, ja que molts d’ells han retornat la llicència o encara no han començat a emetre.

El que no es pot oblidar, però, és que molts d’aquests grups que no estan emetent programació pròpia, no han retornat les llicències i alguns estan connectats les 24 hores a les cadenes estatals del grup, fet que augment el percentatge dels canals que només emeten en castellà. A més, significa que estan incomplint la legalitat, ja que les condicions que van fixar els governs autonòmics per atorgar les llicències estipulaven que havien d’emetre un mínim d’hores diàries producció pròpia.

Els que fan continguts propis emeten majoritàriament en català

Una de les dades més positives de l’informe és que la llengua majoritària a la programació a la TDT local dels Països Catalans és el català: el 47% de canals de TDT local als Països Catalans emeten únicament en català i un altre 26% ho fan majoritàriament en aquesta llengua. Els que només emeten en castellà són el 10%, un 6% els que emeten majoritàriament en castellà i l’11% fan la meitat dels contiguts en català i la meitat en castellà.

Però tot i que tres quartes parts dels canals que estan emeten programació pròpia tenen el català com a llengua majoritària o exclusiva, cal tenir en compte que hi ha alguns canals que no s’han comptabilitzat en aquest percentatge. Són aquells que encara no han començat a emetre programes produïts per ells mateixos i amb continguts adreçats a la demarcació on donen cobertura, però sí que estan emetent: el que emeten 24 hores al dia és la programació d’àmbit estatal de la cadena espanyola a la que pertanyen, i tots els seus continguts són en castellà. Majoritàriament aquests canals estan al País Valencià, i això signigica que, si els comptem dins dels que emeten, que el 57% de canals de TDT local a les comarques valencianes emeten únicament en castellà.

És per tot això que l’informe conclou que la presència de continguts en llengua catalana a Catalunya i les Illes és similar a la que hi havia abans de la transició digital, però al País Valencià no s’ha avançat i, fins i tot, ha estat perjudicada per la irrupció d’aquests grups espanyols.

Afinitats ideològiques dels adjudicataris amb els governs

El color polític dels governs ha condicionat les empreses beneficiades de la TDT local. La situació, però, ha estat molt diferent en uns territoris que en uns altres. Així, l’informe explica que a Catalunya les llicències han recaigut en un ventall ampli de perfils ideològics dels propietaris de les empreses beneficiades per les adjudicacions. Això és conseqüència del fet que el Govern va delegar per llei les adjudicacions en el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), un organisme amb persones designades pels diversos partits polítics del Parlament de Catalunya.

Per contra, al País Valencià i a les illes Balears en el moment de les adjudicacions el Partit Popular tenia majoria absoluta als governs autonòmics, i això ha comportat que els grups afins ideològicament a aquest partit hagin obtingut la immensa majoria de les llicències. Això ha comportat que en algunes demarcacions l’espectre ideològic dels propietaris dels mitjans es mogui, només, entre la dreta i l’extremadreta.

Desaparició d’algunes televisions històriques

A Catalunya, de les 38 televisions locals privades que hi havia abans de la transició digital, 33 van aconseguir llicència de TDT. La situació, però, ha estat molt diferent a la resta de territoris, on el pas a la TDT ha impossibilitat de continuar a molts projectes televisius que feia anys que funcionaven i estaven arrelats al seu entorn.

A les illes s’ha trobat una sortida que no satisfà massa als operadors, però que no els ha forçat a desaparèixer del tot: s’han convertit en corresponsals del canal públic TV Mallorca. Al País Valencià, però, no hi ha hagut ni aquesta oportunitat i diverses televisions històriques no han pogut continuar emetent.

A València, a més, un projecte jove però que ja havia assolit una audiència regular d’uns 70.000 teleespectadors, InfoTV, també s’ha quedat sense llicència. Aquesta televisió havia nascut amb el compromís de fer uns continguts de qualitat, en català i compromesos amb el País Valencià, però el Govern Valencià no li va voler donar continuïtat.

Oportunitat perduda

Tot plegat, porta l’informe de Media.cat a concloure que les adjudicacions de la TDT local han estat una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l’espai català de comunicació.

A banda de la llengua i de la irrupció de grups espanyols, en aquest balanç també afegeix que l’intercanvi de programes entre televisions locals de diferents territoris autonòmics dels Països Catalans és anecdòtic, cosa que mostra que continua sense haver-hi circulació estable de continguts entre els diversos territoris.

I a partir del 3 d’abril?

Un cop s’apagui el 3 d’abril el sistema analògic televisiu, el procés de transició de la TDT local no haurà culminat. L’informe assenyala, d’una banda, que serà el moment que els governs autonòmics decideixin què fan amb els canals que han deixat buits alguns operadors que han renunciat a les llicències que havien obtingut.

D’una altra banda, amb la fi del procés serà el moment perquè els governs autonòmics (o el CAC, en el cas de Catalunya) revisin el compliment dels plecs de condicions que van elaborar per a l’adjudicació de les llicències. Serà la manera de garantir que els canals beneficiats compleixen amb els requisits lingüístics i de programació pròpia de proximitat que tots els governs van fixar. En el cas de no compliment de les condicions preestablertes, hauran de decidir com actuen sobre els operadors que, per exemple, no emeten producció pròpia sinó que connecten les 24 hores del dia amb la programació en castellà del grup espanyol al que pertanyen. En el cas dels operadors que no emeten i no han retornat la llicència, també caldrà estudiar com es resol la situació.

Finalment, l’informe també recull que en algunes demarcacions els operadors han expressats dificultats per omplir la programació amb continguts adequats al seu caràcter de televisió de proximitat i en llengua catalana. Aquesta situació es produeix especialment al País Valencià. Les converses que hi ha entre operadors locals per compartir programació o la possibilitat d’associar-se amb televisions locals d’altres territoris dels Països Catalans pot ajudar-los a omplir aquesta programació i a avançar en la vertebració de l’espai català de comunicació.

La Fundació Escacc s’incorpora a Media.cat

Aquest és el primer informe que es fa públic d’ençà que la Fundació Escacc s’ha incoporat com a patrocinadora dels estudis que elabora Media.cat. Amb l’acord que han establert Escacc i l’observatori Media.cat, la fundació donarà suport a tots els informes que s’elaborin durant aquest 2010.

El centre de cultura contemporània Octubre, a València, va acollir el dijous 25 de març la presentació d’aquest informe.

La conclusió de Gómez Mompart coincideix amb les conclusions de l’informe “La TDT local als Països Catalans: una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l’espai català de comunicació”, elaborat per l’observatori Media.cat.

Media.cat havia escollit la ciutat de València per presentar-hi l’informe per una raó: encara manquen quatre demarcacions al País Valencià per atorgar les llicències de TDT local. I per tant, els responsables de l’observatori esperen que es tinguin en compte a l’hora de decidir com fer-ho. Tot i això, al llarg de la presentació, cap de les persones que hi va intervenir va expressar confiança que la Generalitat faci l’adjudicació d’una manera massa diferent de com ho ha fet a les altres demarcacions valencianes.

Gómez Mompart és catedràtic de Periodisme a la Universitat de València, i Media.cat el va convidar a la presentació per tal que donés una perspectiva global a la situació dels mitjans de comunicació al País Valencià, que va dibuixar d’una manera molt poc esperançadora.

Desvalencianització

“L’informe ratifica que estem tant malament com ens pensàvem”, va començar Gómez Mompart. “O fins i tot que anem a pijtor”, va afegir. I per justificar aquest punt de vista va recordar que actualment no hi ha cap grup de premsa que sigui íntegrament valencià, sinó que en els principals grups hi ha anat entrant accionariat espanyol. Això ha comportat, va dir, una desvalencianització dels continguts dels diaris que s’editen al país.

Més enllà dels propietaris, va repassar el panorama lingüístic als mitjans valencians, que ell mateix va qualificar de “desolador”: no hi ha cap diari en català (a excepció d’algunes pàgines algun dia a la setmana al Levante); només hi ha dos canals que televisió en valencià: Canal9, amb un 35-55%, i Punt2, amb la major part de la programació però un 2% d’audiència; i la ràdio emet en un 99% en castellà.

Gómez Mompart no va dubtar de responsabilitzar de la situació el Govern valencià, que actua reiteradament contra la llengua del país i que amb les adjudicacions de la TDT ha beneficiat els empresaris afins sense dissimular-ho.

Inoperància de l’oposició

Però el catedràtic va anar més enllà i va assegurar que el principal partit de l’oposició, el PSPV, també té bona part de responsabilitat per la situació actual, i el va qualificar d’”inoperant i incapaç” de treballar a favor de la llengua i d’uns mitjans independents. “No em crec”, va dir convençut, “que no hagin pogut aconseguir diners d’empresaris per tirar endavant un projecte comunicatiu valencianista”.

De fet, Gómez Mompart va recular en el temps i va recordar que ens les legislatures que el PSPV va ocupar la Generalitat no va treballar per afavorir uns mitjans en valencià, de qualitat i independents, i el PP senzillament ha empitjorat la situació.

Aprofitar les noves tecnologies

Amb la voluntat de posar una mica de llum en un panorama desolador, Gómez Mompart va remarcar que hi ha projectes interessants en valencià a internet, i que cal desplegar tant com es pugui canals comunicatius a la xarxa: “O despleguem aquestes tecnologies o ho tenim molt negre”.

També va afegir que la producció de continguts nacionals de qualitat a escala de Països Catalans per distribuir arreu pot ser una bona estratègia per començar a donar la volta a la situació.

Desgranant l’informe

La periodista Laia Altarriba i Piguillem, autora de l’informe, va ser l’encarregada de presentar les dades que ha recollit l’informe i les conclusions a què ha arribat, que podeu llegir a la notícia sobre l’informe que ha elaborat Media.cat: La TDT local ha permès la irrupció de grups espanyols en la televisió de proximitat als Països Catalans.

A la presentació també hi va participar el president del Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB), Joan Vila, que va explicar la tasca que fa tant aquest grup com l’observatori Media.cat. A més, va recordar que el GPRB va inaugurar al mateix edifici fa quatre anys l’exposició itinerant sobre el periodista que dóna nom al grup.

[Autor de la fotografia: PRATS i CAMPS]