• Ignasi Franch, periodista autor de l'informe
• Santi Lapeira, membre de la Junta Directiva de l’Acadèmia del Cinema Català
  
• Joan Vila i Triadú, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils
• Marc Roca, director de continguts web d'Escacc

• Trobem sorprenent que els Mossos proposessin una simulació d’aquestes característiques i encara ho és més que periodistes i mitjans ho acceptessin i hi participessin sense buscar-ne cap aspecte crític, cap element controvertit. Les cròniques que s'han fet públiques del simulacre ho han enfocat com un divertimento o un experiment graciós, tot i que per a nosaltres no té cap gràcia.
  
  
• Critiquem la realització de la simulació perquè no ens sembla que sigui la millor manera d'afrontar la indignació i crítiques de la professió per les agressions policials que van patir alguns periodistes en la manifestació estudiantil de fa un any a Barcelona sinó que, per contra, constitueix una “burla” pels companys que van ser apallissats sense cap mirament pels antiavalots. Les condemnes a alguns agents per agressions a periodistes en aquella manifestació demostren, per exemple, qui és el qui s'excedeix en la seva feina.
  
  
• Els continus episodis de conflicte han demostrat que el problema no és que els periodistes no entenguem la feina dels Mossos antiavalots, sinó que a aquests no els agrada la manera de treballar dels periodistes i contínuament vulneren el dret a la informació de la ciutadania que els periodistes intentem defensar.
  
  
• Ens preguntem què es pretenia amb aquest circ (i amb mesures paral·leles com l'armilla): espantar els periodistes perquè a partir d'ara s'ho mirin de més lluny? Busquen impunitat per a les agressions policials? O, com a mínim, "comprensió" de la impunitat?
  
  
• Per tant, per evitar nous conflictes és necessari que els agents policials tinguin clar el respecte al dret a la informació, i això és una tasca interna del cos i dels seus responsables. Cal que s'assumeixin els erros comesos fins ara i, si cal, que siguin els Mossos els qui es posin a la banda dels professionals de la comunicació.

El tractament mediàtic de la mort de Juan Antonio Samaranch només ha destacat els aspectes positius de la seva trajectòria vital, n’ha justificat la militància franquista i n’ha silenciat les seves facetes més controvertides. Aquesta és la conclusió del dossier La cobertura mediàtica de la mort de Samaranch, elaborat per l’observatori crític dels mitjans Media.cat, que impulsa el Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació Escacc. L’informe analitza el ressò que ha tingut la mort del president honorífic del COI als diaris generalistes i esportius, a la premsa digital i al Telenotícies de TV3 entre els dies 21 i 23 d’abril de 2010.

Dels 123 articles sobre la figura de Samaranch publicats en la premsa generalista, només 39 esmentaven la seva filiació política a Falange. Segons l’informe, “els mitjans han justificat o matisat l’adscripció de Samaranch al règim franquista per les circumnstàncies socials i polítiques de l’època”. Així mateix, també han silenciat els escàndols de corrupció que van afectar la seva trajectòria al capdavant del COI: només en 12 articles es fa referència a aquest tema. La reforma de la carta olímpica impulsada pel mateix Samaranch, que veta la participació als Jocs Olímpics de les nacions sense estat –entre les quals Catalunya–, “ha estat obviat totalment per la premsa”: el tema només s’ha tocat en dues ocasions, i hi ha fet referència un únic rotatiu: El 9 Esportiu de Catalunya, que s’encarta en les edicions diàries de l’Avui i El Punt.

L’informe també destaca que el tractament de la premsa esportiva editada a Catalunya, amb l’excepció d’El 9 Esportiu, “ha estat totalment acrític” amb la figura de Samaranch. El Mundo Deportivo i Sport “tracten de forma tangencial el passat franquista del personatge i ressalten sobretot la seva carrera esportiva”. El paper d’aquests mitjans “és especialment rellevant” tenint en compte la seva nombrosa audiència, i per tant, “resulta especilament greu el tractament esbiaxat que fan de la figura de Samaranch”.

El tractament més equànime, al marge del realitzat per El 9 Esportiu, l’han realitzat els mitjans digitals, que no han ocultat cap de les facetes del personatge. En aquest sentit, l’informe també analitza el ressò de la mort de Samaranch en la premsa internacional i l’impacte que ha tingut en les xarxes socials, i afirma que “el cas Samaranch apunta al final de les audiències captives”. Media.cat conclou que “la mort de Samaranch ha estat per als grans mitjans de comunicació un exercici col·lectiu de desmemòria, i en alguns casos, de manipulació directa de la història”, i que la cobertura mediàtica del fet “evidencia el poc esperit crític i el seguidisme envers les línies marcades pel poder polític i econòmic” de la majoria dels mitjans catalans.

>> Dossier La cobertura mediàtica de la mort de Samaranch

L’estudi analitza els set diaris amb paper amb més lectors, la seva versió digital i també els diaris més llegits. Els autors de l’informe són els periodistes Oriol Lladó i Albert Punsola.

La principal conclusió de l’informe és que “l’anàlisi informativa de les consultes del 28-F evidencia un tractament molt desigual i que consolida clarament les dues narracions sobre el país ja observades en l’anterior onada. Una visió entusiasta i clarament compromesa amb el procés i una altra de reticent i distanciada, poc convençuda de la influència política de la iniciativa i de la implicació i interès de la ciutadania”. Afegeix que l’anàlisi fet mostra que “els mitjans que menystenen el procés de consultes informen menys i tracten poc la campanya”.

Els autors de l’informe consideren que “malgrat la desaparició de l’efecte novetat, la iniciativa ciutadana que impulsa les consultes continua presentant trets molt singulars, d’interès polític i sociològic”. Destaquen que la xifra de persones implicades és molt elevada i justifica una bona cobertura: 80 municipis de 25 comarques i 290.012 ciutadans cridats a votar. I afegeixen: “És, des d’aquest punt de vista,i també per la mobilització ciutadana que suposa, un fet clarament noticiable més enllà de tendències ideològiques o punts de vista”.

A diferència del que havia succeït amb el referèndum d’Arenys de Munt o fins i tot en alguns casos el 13-D, “tot i l’existència de la visió reticent no hi ha en cap dels mitjans estudiats una oposició activa al procés ni tampoc un punt de vista nacional espanyol que consideri les consultes com un fet intolerable o il·legal”. En aquesta ocasió, diuen, “la reticència s’expressa amb el silenciament o amb una explicació parcial del fenomen”.

L’estudi analitza que la cobertura va ser diferent abans i després de les consultes: “El desinterès dels mitjans menys convençuts del pes polític de les consultes, però, es canvia per un lleuger interès una vegada s’han sabut els resultats per remarcar-ne els aspectes més decebedors des del punt de vista sobiranista com la baixa participació, amb diverses interpretacions segons la línia del mitjà”.

Pel que fa a les especificitats en el tractament, l’informe destaca que “la posició més reticent dels dos grans diaris que arriben a tot el país (La Vanguardia i El Periódico) és periodísticament i políticament significativa; que aquests dos diaris fessin una gran aposta informativa per l’editorial conjunt, però no l’hagin fet per les consultes és un indicador de les diferències encara existents entre catalanisme i sobiranisme”.

Els digitals, més a prop dels plantejaments sobiranistes
L’informe ha detectat una diferència entre el tractament que fan els mitjans en paper i digitals, i ho analitza de la següent manera: “Els sectors més innovadors de la informació, que són els diaris digitals, formen un mainstream paral·lel en el medi Internet on hi ha una realitat sensiblement diferent: un punt de vista nacional més hegemònic on un percentatge major de mitjans es troben més a prop dels plantejaments sobiranistes”.

En aquest sentit, l’estudi comença a mostrar com els mitjans digitals mantenen cada vegada més una agenda pròpia i una manera d’enfocar la informació més propera i sensible al territori.

Presentació a la ciutat més gran que celebra consulta
L’informe s’ha presentat aquest dimarts al matí a Lleida, la ciutat més gran on diumenge que ve, 25 d’abril, se celebrarà consulta sobre la independència. Cal recordar que aquesta tercera gran onada suposarà que es realitzin consultes a 187 municipis -dels quals 15 capitals de comarca- amb un  cens electoral que superarà el milió de persones.

>> Informe complet: “El tractament informatiu del 28-F. Anàlisi de la cobertura de les consultes sobre la independència en els principals mitjans escrits en paper i digitals” (pdf)

• Oriol Lladó i Albert Punsola, periodistes i autors de l'informe
• Humbert Roma, periodista, soci del Grup de Periodistes Ramon Barnils i membre del consell de redacció de Media.cat
• Manel Lladonosa, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Lleida