La denúncia d’irregularitats al Col·legi de Periodistes de Catalunya(CPC) per part de vuit vocals del  “sector crític” va desembocar amb laconvocatòria d’eleccions pel proper 12 de març. S’hi tornen a presentar dues candidatures:la renovadora que encapçala en aquesta ocasió el subdirector de l’Avui,Salvador Cot; i la continuista que lidera l’exdirector de RàdioBarcelona, Josep Maria Martí. El degà sortint, que no es presenta a lareelecció, ha beneït la llista de Martí per “reforçar la tascarealitzada els últims quatre anys”.

Després de la denúncia d’irregularitats -entre les quals pagamentsamb diner negre a col·laboradors o manca de control de les subvencionspúbliques- el degà Josep Carles Rius va reaccionar amb la convocatòriad’eleccions. El “sector crític” del Col·legi -que en les anteriorseleccions va encapçalar Pilar Antillach- ha fet de nou candidatura ambSalvador Cot al capdavant.

L’acompanyen tots els vocals que van denunciar les irregularitatsentre els quals la mateixa Antillach, Joan Vila i Oriol Cortacans(aquests darrers president i vicepresident del Grup de PeriodistesRamon Barnils). En aquest sentit el GPRB ha anunciat públicament el suport a la candidatura renovadora.Completen la llista Aurora Antón, Ignasi Aragay, Josep Cabayol, MagíCamps, Irene Caparrós, Bernat Capell, Pere Ferreres, Llibert Ferri,Patrícia Gabancho, Josep Garriga, Anna Grimau, Jordi Muñoz, EnricSierra, Teresa Turiera-Puigbó i Esther Vera.

Salvador Cot ha explicat a Media.cat que pretenen que “el Col·legiserveixi d’alguna cosa”. “S’ha de modernitzar, diversificar i oferir elmàxim de serveis… però sobretot ser valents i estar a la primera líniade defensa dels periodistes” afirma. En aquest sentit entén que la“percepció majoritària” és que a hores d’ara la institució no serveixi, per tant, “toca demostrar el contrari sanejant-la i fent-la unareferència professional constant i quotidiana”.

Respecte a les irregularitats que els vocals encapçalats perAntillach van denunciar setmanes enrere el candidat a degà Salvador Cotadverteix que “ho arreglaran de manera immediata”. “Sabem que s’han fetpagaments en negre i que els auditors afirmen que no poden comprovarels ingressos dels tretze quiscos propietats del CPC”. “Això no sónopinions, són fets” rebla Cot.

El degà sortint, Josep Carles Rius, ha fet una crida als col·legiatsper donar suport a la candidatura de Josep Maria Martí. “Representa unagarantia d’independència i de defensa dels valors del periodisme perdamunt d’altres interessos” va afirmar. Martí -amb el qual ha estatimpossible fer el qüestionari després de múltiples intents-, compta ala seva llista amb Ramon Besa, Jordi Basté, Núria de José, Neus Bonet,Marc Vidal, Montserrat Armengou, Sílvia Heras, Xavier Mas de Xaxàs, AnaJiménez, Francesc Espiga, Teresa Cendrós, Montserrat Rius, FrancescEscribano, Enric Frigola, Pilar Casanova, Alícia Oliver, Marga Solé iAnna Comas.

El paper de Josep Carles Rius
El fet que el degà sortint hagi demanat el vot per una de lesdues candidatures no ha molestat a Salvador Cot. “Hi té tot el dret. Ami el que em preocuparia és que ens beneís a nosaltres, ja que és bendifícil defensar el continuisme del CPC quan la majoria delsperiodistes pensen que és del tot prescindible”. Tot i això, segonsfonts de la candidatura renovadora es demanarà que Rius deixi lapresidència de la Junta Electoral Central ja que és un òrgan que ha demantenir la neutralitat en el procés.

>> Llistes completes i informació de les eleccions

>> Anotació al bloc de Joan Vila sobre la candidatura de Salvador Cot

• Pilar Antillach Bergua
• Aurora Anton Morales
• Ignasi Aragay i Sastre
• Josep Cabayol Virallonga
• Magí Camps Martín
• Irene Caparrós González
• Bernat Capell Oller
  
• Pere Ferreres Serrano
• Llibert Ferri i Mateo
  
• Patrícia Gabancho Ghielmetti
• Josep Garriga Argente
  
• Anna Grimau Bigaire
  
• Jordi Muñoz Sol
• Enric Sierra Díaz
  
• Teresa Turiera-Puigbò Bergada
  
• Esther Vera Garcia

La preocupació d’un grup de treballadors de TV3 sobre el marc de referència nacional del mitjà els va dur a realitzar una sèrie de trobades. A mesura que augmentava el debat sobre la qüestió -per exemple amb les declaracions de Joan Ferran sobre la “crosta nacionalista”- el col·lectiu es va estendre a les altres empreses de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) -Catalunya Ràdio i Interactiva-. Finalment, el passat 26 de gener Control+Ç es va donar a conèixer a les diverses redaccions com un “grup d’opinió” que pretén recuperar els principis fundacionals de l’ens públic.

“És un bon moment per posicionar-nos tenint en compte que estem en ple procés de redacció del llibre d’estil de la Corporació” afirma un dels portaveus de Control+Ç. En aquest sentit tenen “moltes esperances” que la seva redacció marqui un punt d’inflexió a l’hora de definir el marc de referència i que pot ser una “molt bona eina”. Tot i això el col·lectiu admet que fins que no el tinguin a sobre la taula no se’n podrà valorar l’efectivitat.

Per Control+Ç la pèrdua del marc de referència català ha estat progressiu i sense intenció política. “Bona part de les fonts que arriben a les redaccions prenen un marc espanyol i sovint no hi ha mitjans per traduir-ho a la realitat dels Països Catalans” expliquen des del grup d’opinió. En aquest sentit Control+Ç considera que la direcció de l’ens ha de donar eines per facilitar aquesta tasca. “TV3 i Catalunya Ràdio han d’explicar el què succeïx als Països Catalans i al món, sense passar pel peatge d’Espanya” adverteix el portaveu de Control+Ç. “Allò que li passi a un home de Salamanca interessa poc, entre altres, perquè no ens pot veure” aclareixen.

El nou col·lectiu que es va donar a conèixer en una data assenyalada -el 26 de gener es va produir la victòria de les tropes catalanes a la batalla de Montjuïc- també vol que s’avanci en una millor gestió dels recursos públics de l’ens i que l’empresa esdevingui un referent internacional. “Creiem que l’actual equip treballa en la bona direcció i és amb el que ens sentim més còmodes” admet un dels seus membre. Tot i això lamenta que la Llei de la CCMA no hagi servit per despolititzar els òrgans de gestió. “Hem passat de dependre del Govern a fer-ho del Parlament però les males pràctiques polítiques s’han reproduït” afirma. “Hem d’avançar cap a la independència total dels mitjans públics del poder” rebla el representant de Control+Ç.

>> Bloc del grup d’opinió Control+Ç

La majoria de persones que van participar al debat va coincidir ensubratllar que la precarietat laboral que pateixen molts periodistesels col·loca en una situació d’inestabilitat que els posa moltesdificultats a l’hora de tenir temps per treballar els temes i dediscutir amb els seus caps per tal de publicar notícies generades pelsmoviments populars o per donar veu a punts de vista alternatius alsoficials.

Pel professor Giró (que forma part de l’Observatori de la Cobertura dels Conflictes),el que han d’intentar els moviments socials és trobar el que ellanomena “escletxes”, és a dir, espais dins dels mitjans que puguin serreceptius a donar-los veu. A més, va reconèixer que tots aquestscol·lectius, a l’hora d’encarar-se als poders, necessiten tenir moltesmés proves que els mateixos poders per defensar la seva teoria, i vaespperonar els presents a la sala a treballar en aquest sentit.

Més de 3.000 persones participen a l’FSCat

Al llarg del cap de setmana, fins a 3.000 persones van assistir ales diverses activitats que els moviments socials catalans hanorganitzat en el marc de l’FSCat a la Universitat de Barcelona.

Fins a 100 seminaris, tallers, exposicions i activitats culturalshan conformat el programa de l’FSCat amb l’eix compartit de plantarcara i crear alternatives a l’actual crisi del sistema capitalista.

>> En aquest vídeo elaborat per Okupem les Ones podeu veure un moment del debat (al minut 1:09): Fòrum Social Català 2010

• Joan Vila, president del Grup Barnils per presentar el projecte Media.cat
• Gemma Garcia, autora de l'informe sobre Bolonya
• Xavi Giró, de l'Observatori de la Cobertura dels Conflictes de la UAB

Aquest dilluns 11 de gener s’ha presentat l’informe a la seu del diari digital Vilaweb. L’han presentat el professor de Periodisme de la UAB, Xavier Giró (que és un dels autors de l’informe juntament amb els periodistes Sergi Picazo i Iolanda Parra) i el president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, Joan Vila. Al públic hi havia convidats els periodistes que van cobrir el conflicte i representants sindicals dels treballadors de SEAT. Hi han acudit periodistes d’El País i Público, i han excusat la presència per altres compromisos els periodistes de l’Avui, El Punt i El Periódico. També han participat al debat al voltant de l’informe representants de la CGT i de CCOO.

El document analitza totes les peces informativa sobre el conflicte entre el 5 de febrer de 2009, data de les declaracions del president de Seat a La Vanguardia en les quals anuncia que demanarà un ERO temporal de dos anys i la congelació de salaris per aconseguir la concessió de la fabricació d’un nou vehicle de la marca Audi, i el 23 d’abril de 2009, l’endemà de l’adjudicació del Q3 a la fàbrica de Seat de Martorell.

El conjunt del discurs dels diaris adopta prioritàriament la perspectiva de la direcció de l’empresa i deixa en posició residual les opcions oposades a la congelació. Aquesta opció, segons explica Xavier Giró, director de l’OCC, “va  contribuir a generar un clima de por sota l’amenaça de la pèrdua de 1.500 llocs de treball i va fer recaure la responsabilitat del futur de l’empresa en els assalariats”. Els cinc dels sis diaris que atorguen als treballadors la responsabilitat de resoldre el conflicte, segons Giró, “advoquen per un consens cec entre les parts enfrontades”. A més, la simplicitat dels arguments i les poques dades no contribueixen a un debat fonamentat.

L’informe, realitzat mitjançant les tècniques d’anàlisi crítica del discurs, també conclou que l’argumentari d’UGT, que ostenta la presidència del comitè d’empresa i va presentar una “pla intermedi” entre les demandes de l’empresa i les dels sindicats dissidents, ocupa un espai més gran i més destacat. “Tots els diaris, amb l’excepció de Público, consideren implícitament la seva proposta intermèdia la més responsable”, explica Giró. Els diaris van permetre sovint –en una posició menys preponderant– la contrarrèplica argumentativa de CCOO, però no pas de CGT. Amb l’excepció de l’Avui, aquest sindicat no apareix citat com a una font destacada a cap dels diaris.

>> Per consultar l'informe sencer: Informe “Anàlisi de la cobertura de la premsa catalana i estatal sobre el conflicte entre els treballadors i la direcció de l’empresa Seat per l’adjudicació del nou model Audi Q3″